La Seu: petjada islàmica (1300)

Miquel Ferrà i Martorell18/01/05 0:00

Són paraules del rei Jaume I, després de la seva conquesta de Mallorca, i ja a punt de retornar a Catalunya: «E pus Deus nos ha feita tanta de gracia que ens ha donat regne dins en mar, ço que anc rei d'Espanya no pot acabar, e que hajam nos aqui edificada Esglesia de Nostra Dona Sancta Maria, e tantes d'altres que n'hi haura, que sapiats que no us desamparare, ans per ma ajuda e per ma persona sevent e menut nos veurets e ens haurets». De tals textos se'n podria desprendre que fou el mateix Jaume el Conqueridor que inaugurà les obres de la catedral de Mallorca i així fou recollit per la tradició popular. Autors del segle XIX com Jaime Villanueva, Pau Piferrer o Josep Maria Quadrado tractaren aquestes suposicions de clara evidència. Ja no ho va veure tan clar Josep Pla, que el 1948 afirmava que «l'erudició no confirma aquest fet, ja que fou en temps del seu fill, Jaume II, a finals dels segle XIII, que emprengueren aquella gran obra. Per al culte s'utilitzà, sens dubte, prèviament purificada, l'antiga mesquita. Per l'aspecte romanitzant que tenen, es construïren primer la torre campanar, i una capella, l'actual presbiteri». Marcel Durliat, a les darreries dels anys 50 del segle passat, demostraria documentalment que la construcció de la Seu començà a principis del segle XIV, per iniciativa de Jaume II de Mallorca (1276-1311). Com explica un altre historiador, Jaume Sastre Moll, «era voluntat del sobirà, fill del Conqueridor, edificar una capella, sota l'advocació de la Trinitat, per a mausoleu dels monarques de la fugaç dinastia mallorquina per ell iniciada. La decisió escrita en dos codicils datats entre 1300 i 1306, podria ésser el punt de partida de la nova catedral, ja que com a primer edifici s'empraria una de les set antigues mesquites de Madina Mayurqa, prèviament purificada, que fou definitivament derruïda l'any 1412».

Sembla evident que aquesta mesquita es trobaria en algun indret del gran solatge que anava ocupant la gran fàbrica catedralícia. Un altre investigador, mossèn Antoni Pons, ens aclareix que «els conqueridors cristians de Mallorca tobaven a la ciutat un crescut nombre de mesquites, moltes d'elles conegudes al llarg de la documentació dels segles XIII i XIV. Tanmateix, les mesquites radicades en la porció reial i consignades en eLlibre del Repartiment ascendeixen a sis».

Diu també mossèn Antoni Pons que «l'esmentat Villanueva acotava, segons les actes capitulars de 1386, l'existència d'una mesquita principal a la catedral, l'àrea de la qual ocupava la meitat del cor, abans del seu trasllat, fins a l'altar major, una vegada desplaçat el monumental retaule barroc a l'església parroquial de Sant Magí de Santa Catalina».

És també tradició que nombrosos esclaus o captius moros foren emprats com a principal mà de d'obra en la llarga edificació del monumental edifici. El primer llibre de fàbrica i sagristia de la Seu de Mallorca (1327-1345), que refereix tasques de pavimentació del corredor dels Ciris, la construcció del passatge de fusta pintada del corredor dels Ciris als Orgues, la fabricació d'una nova trona de fusta, l'ornamentació de diferents capelles, la reparació de campanes, la realització de nous cadirats, l'obra d'un claustre amb porxo de fusta i un segon pis, damunt la sagristia forana, amb forn i amb xemeneia, ens dóna al mateix temps els noms de mestres i d'obrers. Així, en un d'aquests apunts, llegim que foren pagades sis lliures i quaranta-dos sous a un tal Johan, fuster, per la feina realitzada pels seus esclaus, Abrahim, Massot (Massoud) i dos més que havien nom Mafumet (Mohammed).