Ja és oficial. Les relacions culturals entre el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya mostraren ahir símptomes d'una recuperació envejable que es varen rubricar amb la signatura del conveni entre l'Institut d'Estudis Baleàrics i la Institució de les Lletres Catalanes. Els signants varen ser dos mallorquins, els consellers de Cultura d'ambdós governs, Francesc Fiol i Caterina Mieras.
La frase clau, la que ho resumeix tot, es troba en el preàmbul del conveni signat. En virtut d'aquesta, els dos governs «manifesten un compromís explícit d'actuació conjunta amb la finalitat de promoure, difondre i prestigiar arreu la literatura catalana». En base a aquests tres principis és on comença a vehicular-se la represa de l'activitat cultural comuna.
L'escenari per a la trobada no podia ser millor. A una de les millors sales del palau Moja, construït entre el 1771 i el 1790 per Josep Mas i Dordal per encàrrec de Maria Lluïsa de Copons, en concret a la del Vigatà, amb els bellíssims frescs que va fer aquest artista català expressament per al palau. La seva situació, just al davant de l'església de Betlem, no podia ser més adequada. La signatura del conveni és com el naixement d'un bon Jesús per a les relacions entre les dues comunitats autònomes.
El que proposa el document és aprofundir en cinc punts concrets: les activitats de promoció i difusió (els autors balears i catalans seran promocionats arreu dels dos territoris); la realització d'exposicions que itineraran per les dues comunitats autònomes; els convenis específics entre les dues institucions; convocatòries d'ajuts per als literats que no siguin excloents i la participació mútua en les activitats. En definitiva, la proposta és optimitzar els recursos.
Però molt més enllà del conveni hi ha les conseqüències polítiques de l'acte. L'entrada de les Illes Balears en el projecte de l'Euroregió obre perspectives múltiples per al desenvolupament de polítiques culturals ambicioses. La voluntat de reparar el que els dos consellers definirien com una situació anòmala (la sortida de l'Institut Ramon Llull i el trencament de relacions culturals) han fet la resta.
El president de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Gabriel Janer Manila, i el director de la Institució de les Lletres Catalanes varen expressar la seva satisfacció per la signatura del conveni. Manila va recordar que «un dels espais naturals on hem de promocionar els escriptors que escriuen en català a les Illes és Catalunya». La consellera Mieras va recordar que «aquest acte és molt important perquè reforça la unitat de la llengua catalana i la seva cultura i hem de reforçar aquests vincles, a més de reconèixer les especificitats de cada un dels territoris. La voluntat és la de fer un camí plegats en el camí de la literatura».
Per la seva banda, el conseller Francesc Fiol va explicar que l'Institut d'Estudis Baleàrics, «creat després d'un desencontre molt dolorós, és el nostre instrument per promocionar tota la cultura feta a les Illes Balears. Per això s'estan fent convenis com el que estam fent». En definitiva, ahir es va especificar i concretar a Barcelona l'anomenada declaració de Palma. Els que hi sortiran guanyant són els escriptos dels dos territoris, o com va dir el director de la Institució de les Lletres Catalanes, «els llibres escrits i els que estan pendents de ser escrits encara». Catalunya i Balears, Balears i Catalunya ja tornen a tenir projectes culturals comuns. Firmats per conveni i segellats davant l'església de Betlem. Només queda esperar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.