La mort d'en Damianet (1902)

Miquel Ferrà i Martorell14/01/05 0:00

Era descobert el cadàver d'un tal Damianet, de sa Pobla, el qual veritable nom era Arnau Frau. La premsa deia que es tractava d'una persona de molt bona conducta, que vivia dels seus jornals i que havia aconseguit de fet, al llarg dels anys, alguns estalvis que prestava a interès mitjançant escriptures privades. La nit del 3 de gener havia anat als ametlerars de la possessió de Son Costa, dins el terme de Búger, per a caçar erissons. Era vidu i havia complert els quaranta-tres anys. Estava entretingut en la seva cacera quan de sobte, havent aparegut una ombra humana, sonà un tret de revólver. El projectil el ferí a l'orella esquerra i no penetrà en el crani, relliscant sobre l'os. L'impacte el feu caure per terra mig desmaiat i, tanmateix, l'assassí, agafant l'arma a manera de martell, li destrossà tota la part esquerra del cap, un dit de la mà d'aquella part i l'índex de la dreta, i se suposa, amb això, que la víctima volia aturar amb les mans els terribles cops del seu enemic. Restà mort a una zona un poc amagada i la Guàrdia Civil, després de fer les seves averiguacions, així com el jutge d'instrucció obert les corresponents diligències, ha detingut Martí Capó, de vint-i-vuit anys. Aquest, parent seu, nebot segurament, confessà que havia comès el crim per tal d'heretar els doblers de la víctima.

Ja hem explicat en altres avinenteses que aquest tipus de crim, per causa de llegats familiars, així com els assassinats passionals, solien ser els més freqüents a la Mallorca de començaments del segle XX. El criminal havia volgut fer caure les sospites sobre qualsevol dels deutors per préstec que tenia el mort. Però algunes dades el feren errar en els seus propòsits. És un cas que em recorda una novel·la de Ross Macdonald, pseudònim de Kenneth Millar (Los Gatos, Califòrnia, 1915) o aquella altra, «La bota del mort», de Ponson du Terrail (Montmaur, Alpes alts, 1829-1871), que fou un dels precursors de la moderna novel·la de misteri: «No hi havia lluna. El cel, amb tonalitats tristes i boiroses, era molt feixuc. L'oratjol bufava entre els matolls de cada vegada amb més força. No es veia cap carruatge ni persona en el camí que descendia per un coster vers el Salt del Frare... El desconegut, que havia romàs assegut, s'aixecà i abandonà la roca que li servia d'amagatall. Baixà embolicat en la seva capa d'amples plecs i que el feia semblant al personatge Mamfred, de Lord Byron... Hi havia en els seus moviments, en la seva manera de caminar, en tot el conjunt de la seva persona una expessió de tristor que impressionava. Hom haguera dit que suportava el pes d'un destí fatal».

Literatures d'aquella època que s'abeuraven en casos reals com el que hem narrat. El romanticisme de les «novel·les gòtiques» i el gènere negre, de Poe a Conan Doyle. La tragèdia real que la ploma de l'escriptor transformava en entreteniment èpic, tot, gràcies a la morbositat de certs lectors. Així és la vida quan es juga amb la mort.