Un famós pilot de guerra francès, Georges Guynemer, es veia obligat, tal dia com avui, a fer un aterratge forçós i encara que ell resultava de l'accident sa i estalvi, el seu aparell es cremava.
Aquest jove tan arriscat, autèntic as de l'aviació francesa en temps de la Gran Guerra era, en la seva aparença, delicat i primatxol. Tenia, gairebé, vint-i-dos anys. Sembla que abans de la guerra s'havia preocupat molt poc pel seu futur i trobà en la vida dels aviadors tot el sentit de l'aventura que el seu esperit necessitava. Com un cavaller medieval, en una justa o un torneig, tenia una autèntica obsessió d'abatre els seus enemics i per això, cap perill li semblava prou gran. Va estar tan en contacte amb la mort que fou abatut set vegades, sense patir-ne cap mal, cosa que li va fer creure que tenia set vides. És clar que de vegades patí, per part de les bales enemigues, lleus ferides, una de les quals li travessà la mà, però aquestes advertències no li causaven cap desassossec. Comptabilitzà cinquanta-tres victòries.
Una de les seves aventures és aquesta: «Aquell dia de gener, Guynemer va colombrar un avió enemic a una altària de dotze mil peus i a l'instant desferrà de l'aeròdrom i el seguí. Com que el seu propi aparell havia estat incendiat, agafà el d'un company seu. El cas és que Guynemer tenia sempre la seva màquina en bones condicions. Abans de realitzar un vol acostumava a passar revista de tots els perns, els dispositius, el canó i les peces del motor. Quan ja havia ascendit per situar-se prop de l'enemic, li va fer deu trets seguits.
Aleshores observà que el canó de l'aparell en prèstec estava en males condicions i no funcionava. S'espantà i se sentí vençut, doncs no es podia defensar. S'elevà a dos mil peus sobre l'aparell enemic i aleshores s'hi deixà caure a sobre. En veure la maniobra, el seu enemic descendí, fins a tal punt, que sabent-se assetjat, féu senyals de rendició i acabà aterrant. Un cop en terra, Guynemer comprovà que un dels seus trets havia destrossat l'altímetre i el comptador de revolucions, les quals circumstàncies impossibilitaven l'aviador enemic del seu aeroplà. Després el canó de Guynemer havia deixat de disparar, espenyat del tot, però l'alemany ho ignorava.
Les arriscades aventures de Guynemer feren ressentir, tanmateix, el seu sistema nerviós i emmalaltí. Els seus companys li pregaren de no volar en aquelles condicions. Però Georges era també un al·lot entossudit. Un onze de setembre aixecà el vol i no retornà mai més. Ningú no sap el que li passà. Els alemanys enviaren un informe oficial tot ple de contradiccions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.