Diu un historiador que «no podia la Gran Bretanya perdonar la separació de les seves antigues colònies, agreujada per les evidents simpaties d'aquestes envers França. Per això, havien aconseguit els anglesos pactar amb els indis per tal que atacassin a cada punt posicions dels nacionalistes». D'aquesta manera, les autoritats dels Estats Units, a la vista de la sang que costava la lluita amb els indígenes de l'Oest i sabent que la culpa era de la Corona britànica, declararen la guerra a l'exmetròpoli. Començà la campanya per la zona del Canadà i tingué una durada de dos anys. Al començament de la lluita varen perdre els nord-americans la majoria dels seus forts i quan Connecticut, Massachussetts i Nou Hampshire es negaren a enviar més tropes al combat, la situació es complicà encara més. Els anglesos varen vèncer els seus contraris en el combat naval del llac Ontario, però això tingué una compensació.
La captura de molts vaixells britànics a càrrec dels corsaris nord-americans en aigües de l'Atlàntic. Quan anava caient l'imperi napoleònic, la Gran Bretanya recuperava la lliure disposició dels seus exèrcits i les seves esquadres per a sotmetre, novamant, el territori dels Estats Units. Un exèrcit anglès atacà els nord-americans pel Canadà i una altra expedició, comandada per lord Cochrane, desembarcava a la costa de l'Atlàntic i s'apoderava de Washington, la capital federal. La ciutat era cremada i els principals monuments eren destruïts, amb gran desànim per part dels naturals. Reembarcà lord Cochrane després de la destrucció de Washington i es va establir a Pensacola, Florida. El general Andrew Jackson, que havia derrotat els indis «creeks», aliats dels britànics, anà a Pensacola i atacà les forces britàniques, que es dispersaren. Llavors fortificà Nova Orleans, clau del Mississipí i d'allà estant, esperà nous esdeveniments. Aquests no trigaren gaire. Els britànics posaren setge a la població. Era la segona setmana de gener. Les tropes de Sir Eduard Packenham, cunyat de Wellington, atacaren pels quatre vents. Però Andrew Jackson tingué més bona estratègia i en menys de mitja hora causà a l'enemic més de dos mil sis-cents morts i ferits que no havien pogut superar aquelles trinxeres.
Lord Packenham també hi deixà la vida. Els defensors tingueren vuit morts i tretze ferits.
Però ara ve l'aspecte més curiós de l'afer. Els nord-americans havien guanyat una gran batalla «fora de la guerra». El dia de Nadal havia estat signada la pau a Gant, Bèlgica, però a causa que no existien aleshores els mitjans de comunicació actuals, la notícia no fou coneguda fins tal dia com avui. El tractat de pau constitueix un document una mica estrany.
El principal motiu de la guerra havia estat que els vaixells anglesos aturaven els americans per tal de saber si portaven contraban, i feien lleves de mariners, tot pretextant que eren, aquells, súbdits anglesos.
La mort de tots aquells homes hauria pogut esser evitada amb un cop de telèfon d'avui dia. Llàstima de sacrifici inútil.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.