Una llicència d'obres resolta en tres anys d'enfrontament polític

L'edifici necessitava augmentar la seva volumetria per poder-se dotar d'una caixa escènica adequada. La gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma es negava a concedir aquests permisos, argumentant que no es podia consentir un augment de volumetria en un edifici situat al centre històric de la ciutat.

Aviat es desfermà una guerra política. El Consell de Mallorca estava controlat aleshores pel pacte nacionalista entre Unió Mallorquina i el PSM, i la Comunitat Autònoma restava en mans del Pacte de Progrés. Només Cort continuava com a feu dels populars.

Els enfrontaments entre Maria Antònia Vadell, consellera de Cultura del CIM, i Cort no es feren esperar. Els màxims responsables de l'urbanisme ciutadà de llavors, Rafel Vidal i Jose María Rodríguez, explicaren que en cap cas no permetrien l'increment esmentat. Les raons eren senzilles: la Llei no ho permetia i, a més, es modificava el paisatge urbà i les vistes al centre històric i sobre un BIC.

Rodríguez, fins i tot, arribà a explicar en nombroses ocasions que «sembla mentida que els senyors que tenen les competències finals d'Urbanisme siguin els qui vulguin que es cometin il·legalitats». Per la seva banda, Vadell i el PSM acusaren amb duresa el PP de voler negar a Mallorca el seu teatre i també d'obstaculitzar de manera reiterada el projecte cultural «únicament per interessos polítics». Els enfrontaments entre les institucions s'anaren agreujant encara més i al final, després d'un principi d'entesa, tornaren al punt inicial. A Vadell li plogueren atacs frontals pel fet d'haver tancat el teatre abans de tenir en el seu poder la llicència d'obres.

Les eleccions de maig del 2003 anaren associades a un canvi polític a les Balears. Els populars recuperaren el Govern de la Comunitat Autònoma, mantingueren Palma i deixaren el destí del Consell en mans d'Unió Mallorquina en solitari en virtut dels pactes postelectorals.

Entre socis, la llicència d'obres es pogué desbloquejar ràpid i el 2 de novembre se n'acordà l'adjudicació a l'UTE Melchor Mascaró i a Dragados SA. Es posava punt final a una història de tres anys llargs de topades que s'acabarà, si tot va bé, el 2007.