La història de les obres del Teatre Principal de Palma ha estat
una història contínua de desencontres. Quan Maria Antònia Vadell
prengué la decisió de tancar-lo el 2001, s'inicià una llarga guerra
entre institucions per aconseguir la llicència d'obres.
L'edifici necessitava augmentar la seva volumetria per poder-se
dotar d'una caixa escènica adequada. La gerència d'Urbanisme de
l'Ajuntament de Palma es negava a concedir aquests permisos,
argumentant que no es podia consentir un augment de volumetria en
un edifici situat al centre històric de la ciutat.
Aviat es desfermà una guerra política. El Consell de Mallorca
estava controlat aleshores pel pacte nacionalista entre Unió
Mallorquina i el PSM, i la Comunitat Autònoma restava en mans del
Pacte de Progrés. Només Cort continuava com a feu dels
populars.
Els enfrontaments entre Maria Antònia Vadell, consellera de
Cultura del CIM, i Cort no es feren esperar. Els màxims
responsables de l'urbanisme ciutadà de llavors, Rafel Vidal i Jose
María Rodríguez, explicaren que en cap cas no permetrien
l'increment esmentat. Les raons eren senzilles: la Llei no ho
permetia i, a més, es modificava el paisatge urbà i les vistes al
centre històric i sobre un BIC.
Rodríguez, fins i tot, arribà a explicar en nombroses ocasions
que «sembla mentida que els senyors que tenen les competències
finals d'Urbanisme siguin els qui vulguin que es cometin
il·legalitats». Per la seva banda, Vadell i el PSM acusaren amb
duresa el PP de voler negar a Mallorca el seu teatre i també
d'obstaculitzar de manera reiterada el projecte cultural «únicament
per interessos polítics». Els enfrontaments entre les institucions
s'anaren agreujant encara més i al final, després d'un principi
d'entesa, tornaren al punt inicial. A Vadell li plogueren atacs
frontals pel fet d'haver tancat el teatre abans de tenir en el seu
poder la llicència d'obres.
Les eleccions de maig del 2003 anaren associades a un canvi
polític a les Balears. Els populars recuperaren el Govern de la
Comunitat Autònoma, mantingueren Palma i deixaren el destí del
Consell en mans d'Unió Mallorquina en solitari en virtut dels
pactes postelectorals.
Entre socis, la llicència d'obres es pogué desbloquejar ràpid i
el 2 de novembre se n'acordà l'adjudicació a l'UTE Melchor Mascaró
i a Dragados SA. Es posava punt final a una història de tres anys
llargs de topades que s'acabarà, si tot va bé, el 2007.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.