MARIANA DÍAZ. Palma.
Restes en superfície d'estructures, ceràmica, ferro i altres materials arqueològics trobats en un terreny entre Petra, Vilafranca i Manacor, podrien significar el descobriment d'una de les ciutats romanes esmentades per Plini i de les quals encara es desconeix la ubicació: Tucis i Gullus. L'arqueòleg Javier Aramburu creu que ha trobat el nucli urbà de Tucis, que en temps de la conquesta catalana passà a anomenar-se Tuze. Aramburu opina que «si existeix cap indret amb més probabilitats de ser Tucis és una àra entre Petra, Vilafranca i Manacor en la qual fa un mes vaig trobar un poblat talaiòtic de grans dimensions -amb restes des de l'època pretalaiòtica fins als àrabs-, devora una vil·la romana. Per confirmar-ho, s'hi hauria d'efectuar una excavació».
Les pistes que estudia l'expert són «molt versemblants». Per exemple, encara que no es conegui amb exactitud on s'ubica Tucis, sí que «se sabia que era per aquesta zona». A més, addueix que el poblat al qual es refereix «és el més important en superfície de tots els que conec; és únic per la continuïtat d'ocupació en totes les èpoques i el topònim històric conservat té el mateix so que la unió de les lletres te i ce de Tucis». Així mateix, Aramburu assenyala que després de la Conquesta, quan s'efectuà el repartiment de les alqueries islàmiques, n'apareix una d'anomenada Termenor, «testimoniada avui dia, i tot just després Tuze». I afegeix que la resta de poblats talaiòtics de la zona no tenen continuïtat d'ocupació en èpoques posteriors.
Aramburu és autor de l'inventari de jaciments arqueològics que aviat publicarà el Consell de Mallorca. Se n'hi assenyalen devers 2.000, dels quals «mil són nous», i ell n'ha anat descobrint la majoria. «El 2004 en vaig localitzar 30 més, i quan ja em pensava que tancaria un apèndix de l'inventari vaig trobar allò que podria ser Tucis», explica Aramburu, a partir de l'aplicació de la seva pròpia teoria científica sobre la localització de jaciments. «Com que ja tenc elaborat el model de poblats i vies romanes, en veure que hi havia una zona que no s'adaptava a la meva teoria, hi vaig anar i la sorpresa fou aquest jaciment impressionant que, si al final no és la ciutat romana desconeguda, ja té en si mateix una entitat enorme».
Al terreny de la possible Tucis s'hi han trobat, sense necessitat d'excavar, restes de navetes, ceràmica de totes les èpoques, des de la pretalaiòtica fins a l'àrab, exemples de vasos no coneguts a Mallorca, restes de paviment romà, escòries que demostren la fabricació d'elements de ferro i fins i tot roques volcàniques per a la construcció «que s'hagueren d'importar. És sorprenent que després de tantes recerques encara es puguin trobar restes de tanta importància com aquestes, desconegudes en l'àmbit científic, però conegudes pels espoliadors, ja que el pagès de la finca em va dir que n'havia vist passar gent de la zona amb detectors de metalls», comenta. «Validant l'actuació d'Spillmann -l'arqueòleg aficionat que 'excavà' al castell de Santueri- es crearà aquest tipus de problemes».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.