Sebastià Alzamora: «Tenim una cultura rica i potent i reivindicar-ho és legítim»

-Un bon regal de Reis, no?

-I tant, estic molt content...

-És un tema que m'ha preocupat sempre i que és també un dels grans temes de la novel·la romàntica. Aquest tipus de narrativa ens va deixar un element fonamental que és reivindicar la mirada de cap a dins i la recerca del coratge per enfrontar-nos al que ens trobam. És un element vital fonamental, perquè allò que hi ha al nostre interior pot ser un dels referents de la vida. També crec que hem de treballar amb la capacitat per assumir la bellesa com a cosa pròpia i per això s'ha fer feina de valent. S'ha d'assumir aquesta revolució de l'esperit.

-Contau les vostres incursions en el gènere novel·lístic per guardons. «L'extinció» us consagrà com un dels joves més prometedors amb l'obtenció del premi Documenta; «Sara i Jeremies» us va valer el Ciutat de Palma i ara us enduis el Josep Pla. És un repte lligar el vostre nom al de la nòmina de guanyadors d'aquest guardó, possiblement un dels més prestigiosos de la literatura nostrada?

-És un privilegi poder afegir el nom i una obra pròpia a la llista dels autors amb els qui, en definitiva, he crescut com a escriptor i com a lector.

-A més a més, tornau a una casa que coneixeu molt bé...

-I tant, aquí és on vaig estar treballant durant dos anys com a editor i ara hi retorn com a autor. Això és molt bonic.

-També és l'escenari on els «imparables» es varen convertir en moviment quan Hèctor Bofill féu el seu discurs fa dos anys...

-Tots els cercles es van tancant i jo en el discurs de l'altre dia el que vaig dir és que el que és imparable és la llengua i la cultura catalana. També he de dir que estam massa acostumats a demanar disculpes per existir. Jo crec que ja és hora que això s'acabi, perquè el que tenim és una cultura rica i potent i reivindicar-ho és una cosa ben legítima que hauríem de fer més sovint.

-La vostra història està ambientada en el barroc. Vós mateix heu dit en algunes ocasions que la novel·la històrica no us atreu massa. Heu pensat en aquesta època per les seves similituds amb l'actual? També sorprèn que defuig els paisatges mediterranis de la vostra obra...

-Anem a pams. L'origen de la història es remunta a fa uns cinc o sis anys. Llavors vaig veure un breu a un diari que explicava que existeix una edició de L'Odissea enquadernada amb pell humana. Aquesta obra es troba conservada a Pilsen. La història em va quedar gravada al cap i es va anar convertint en una mania personal. Més endavant vaig fer un viatge a Praga i a Pilsen per localitzar, veure i tocar aquesta obra, però no va ser possible. De fet, el viatge va ser totalment novel·lesc i si algun dia l'explicàs podria fer eMakking off d'aquesta novel·la. Tant és així que en el llibre hi haurà els agraïments al director de la biblioteca per no ser-hi aquell dia, perquè em va impedir veure aquell llibre, però va contribuir a crear un mite personal.

-I de retruc ambientada en el barroc i plena de referències a la literatura romàntica i centreuropea...

-Està clar. Hi ha molts de referents literaris del romanticisme, i evidentment el barroc, perquè és una època de convulsions i canvis i contradiccions que és una atmosfera molt propera a la que estam vivint en aquests moments.

-Una altra referència ve al cap tot d'una que s'esmenta el tema de la vostra novel·la. Es tracta de «Frankenstein», possiblement la novel·la romàntica més paradigmàtica, i en la qual també es parla de la creació de la vida i de la bellesa partint des de la mort...

-Evidentment és una referència molt encertada. El mite de la creació de la vida, o el mite de Prometeu també és ben present en aquesta obra. És a dir, es parteix de la mort, de la pell humana, per crear la bellesa, l'enquadernació de L'odissea.