Neix als quioscs de Barcelona i de tot Catalunya un personatge excepcional, En Patufet, que per «cinc cèntims», que pagui cada lector, «farà una entremaliadura cada setmana». El seu lloc de naixença, és a dir, la redacció i l'administració de la revista, es troba a la Rambla de les Flors, número 11. Aquest Patufet que porta barretina vermella al cap, calçons amb retranques i esclops als peus, és un nin grassonet i petitó, xato i galtut, que canta: «Ja veuran los xitxarel·los/ com jo gasto les bravates!/ Si feis bondat, caramel·los,/ si no al quarto de les rates».
Els pares de la criatura són el tàndem Josep Bagunyà (editor) -Josep Maria Folch i Torres (principal col·laborador), que marcaren molt bé l'esperit de la revista, un setmanari de gran transcendència, ja que es convertí en el primer espai de comunicació catalana que rau en la normalització de la llengua i en el ressò que es fa en aquell temps dels avenços tecnològics i socials, així com dels nous costums pel que fa a la moda, als esports, al cinema etc. També és necessari assenyalar que la publicació es basava en la ideologia catòlica. La vida del pobre Patufet seria relativament llarga, des del gener del 1904 al desembre del 1938, és a dir, un total de 1.806 números. Cada any se'n publica un almanac o calendari amb gran riquesa d'il·lustracions i també presenta un suplement il·lustrat, Virolet, amb taules i amb trinxes de còmic, que surt entre el 1922 i el 1931. Els llibres, complementaris, de la «Biblioteca Patufet», dels quals és autor Folch i Torres, inclogueren quaranta-cinc títols i posaren en joc altres personatges que esdevingueren ben populars, com En Volavà, en Massagran, en Tupinet, etc. Entre 1931 i 1936 era editat un altre suplement de la revista, Esquitx, i una col·lecció molt senzilla, destrament il·lustrada, de contes breus, «Contes d'En Patufet», dels quals en sortiren 1.174 títols, és a dir, tot un rècord. Grans dibuixants, com Lola Anglada, Junceda i molts d'altres. Sembla que En Patufet, inspirador d'aquell símbol catalanista de la Guerra Civil, «el més petit de tots», tingué els seus defensors i detractots, els patufistes i els antipatufistes. Tanmateix, ningú no pot negar que aquell setmanari infantil, i més que infantil, familiar i escolar, ajudà decisivament, com es va dir en la commemoració del seu centenari, a crear i a consolidar el mercat literari en català, ja que la revista contribuí a la professionalització d'escriptors i d'il·lustradors, modernitzà les formes d'edició i de consum literari i, sobretot, actualitzà a Catalunya i en català el mercat del còmic durant tot el primer terç del segle XX. Aquest exemple ens posa al davant d'una realitat. Potser més que tenir editors entre nosaltres, el que hauríem de tenir són empresaris de l'edició. La nostra cultura no pot continuar essent casolana, sacralitzant un cop i un altre l'obra estantissa de mossèn tal i mossèn tal altre. La professionalització en tots els aspectes ha de servir de tapamorros a tots aquells que diuen que dues ratlles exquisides valen més que un centenar de llibres. De la quantitat en neix la qualitat. Tot consisteix a saber destriar el bo del dolent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.