La sort de la Grossa passà de llarg a Balears

El primer i el segon premis es varen repartir íntegres en petites localitats de Barcelona i de Lleó

TW
0

AG.Palma.
Les Balears no veieren cap cèntim ni un dels premis grossos de Reis. La sort passà de llarg una vegada més en aquest sorteig en el qual els illencs, tot i ser dels qui menys hi jugaven a l'Estat, s'havien gastat una mitjana de 13,4 euros per persona, cosa que representa un increment del 4'72% respecte de l'any passat.

Fou l'administració número 1 de Sant Pol de Mar (Barcelona) la que repartí l'alegria. En total vengué 36 de les 40 sèries del número 56.139, el corresponent al primer premi del sorteig de la loteria de Reis, que ha portat 57,6 milions d'euros a la població d'aquesta localitat costanera de la comarca del Maresme. Els responsables de l'administració, oberta el 1987 i que no havia venut mai la Grossa de cap sorteig, afirmaren que «el premi ha estat molt repartit, però s'ha venut tot entre els veïns del poble».

La propietària de l'establiment, que no podia més d'alegria, Maria Rosa Nualart, tenia un dècim del número guanyador, i n'invertirà els doblers a «ampliar la tenda i a col·locar un rellotge». El rellotge és el símbol de Sant Pol de Mar, ja que segons la llegenda els seus ciutadans n'instal·laren un de sol i el taparen amb un sostre per protegir-lo de les inclemències del temps. Ahir, amb satisfacció absoluta, explicava que «no s'esperava repartir mai tanta de sort».

Tot just saber la notícia, un miler de persones s'aplegà davant l'administració, enmig d'un ambient festiu en què no faltaren el cava ni l'alegria, perquè aquells a qui la fortuna no ha somrigut tenen algun familiar que sí que n'ha tinguda.

El segon premi, el 81.534, també va tocar de manera íntegra a una altra localitat petita, en aquest cas Cistierna (Lleó), amb 32 milions d'euros. El número es va vendre en dos restaurants i en una llibreria. El batle de la població, Nicanor Sen, definí aquest cop de sort com un «globus d'oxigen» per a tota aquesta zona de Lleó, després de recordar les dificultats viscudes durant els darrers anys pel declivi de la mineria.