Noves anàlisis fan costat a la hipòtesi de l'existència d'un teatre romà a Palma

Segons l'arquitecte, aquesta troballa s'inscriu en una de les línies d'investigació que tracten de confirmar que Ciutat, de la mateixa forma que Pollentia (Alcúdia), comptà amb un teatre en l'època romana, iniciada a Mallorca arran de la conquesta de Cecili Metel, el 123 a.C. Moranta sosté que aquest teatre va poder estar localitzat a una zona contígua al port romà, que, actualment, està delimitada pels carrers Paraires, Jovellanos i la plaça Joan Carles I.

Almanco així ho suggereix la peculiar estructura d'aquesta illeta, amb murs radials d'edificis diferents, equidistants del centre d'una circumferència a la qual es poden inscriure quasi totes elles. L'arquitecte Moranta realitzà fa anys una superposició entre els plànols del teatre de Pollentia i el de l'esmentada illeta on se centren els treballs i la conclusió de les dimensions que obtingué fou gairebé exacta a les del model comparat. És a dir, el suposat teatre de Palma hauria tingut una capacitat per a unes 650 persones. Així mateix, proves documentals de Vitrubi, escriptor romà del temps d'August, descrivien la distribució d'un teatre que geomètricament i dimensionalment coincidirien també amb el que se cerca.

Entre els descobriments que defensen la teoria, es troba l'anàlisi de la «pedra de Son Puig», element localitzat el 25 de novembre pel professor de la Universitat de Barcelona Marc Meyer. El catedràtic creu que la peça és autèntica i podria haver format part d'un conjunt de sis carreus d'una filera situada sobre l'arc de la porta d'accés d'un edifici públic. La pedra podria haver estat emplaçada a l'entrada d'un teatre, dins de l'ordre establert en funció de les lletres alfa, beta, gamma, delta i epsilon. En aquesta darrera lletra correspondria la inscripció d'una «E» tallada a l'esquena superior esquerra.

Aquesta pedra, transformada en una pila i traslladada a una casa de la Part Forana dita Son Puig, ressorgí a una casa vora Sant Nicolau, segons documents del XIX. D'altra banda, el sondejos arqueològics realitzats a la zona on podria haver estat ubicada l'«orchestra» no permeten arribar a conclusions definitives.

Així, a 2,5 metres de profunditat, es va descobrir una plataforma molt compacta d'argila amb sorra, materials similars a la superfície del teatre de Pollentia. Això no obstant, en el decurs de les excavacions fetes el febrer del 2004 per la xarxa de recollida pneumàtica, es va trobar una altra plataforma semblant, fet que podria suposar que la primera, s'hagués transformat de forma natural.