Un drama mariner (1826)

«Quan tot havia restat tranquil a coberta, ja sense res que ens pogués preocupar, vaig baixar a la meva cabina disposat a deixar que la meva imaginació somniàs en l'estimada Celeste. Crec que havia dormit una bona estona quan, de sobte, em vaig sentir llançat des del meu llit a l'altre extrem de la cabina a causa d'una fortíssima sacsejada. Vaig aconseguir de posar-me dempeus i de seguida vaig pujar a coberta, on vaig trobar la resta de la tripulació a mig vestir, igual que jo. El vaixell havia estat abatut pel que anomenen una ruixada blanca, cop de vent indirecte que copeja les veles i posa en greu perill l'embarcació que ho rep. Swinburne havia agafat una destral i tallava amb talls ben acurats el cordam dels aparells, tot deixant lliures les veles que volaren sense oposar resistència a l'equilibri del vaixell. Sense perdre temps, em vaig agafar una altra destral tot seguint l'exemple del meu company, convençut que aquella era l'única solució que teníem per tal d'evitar que en pocs instants el nostre navili tombàs totalment. Quan totes les veles foren lliures, el vaixell recobrà el seu equilibri, retornant a la seva posició normal, mentre la ràfega passava i tornàvem a gaudir de calma. Per sort, cap dels meus homes havia estat presa de la tempesta i em vaig felicitar d'haver tingut Swinburne de guàrdia en tan dramàtics moments, ja que coneixedor dels perills que representen les ruixades blanques, freqüents en aquelles aigües, s'apressà a obrar abans que tots nosaltres ens despertàssim en el fons de la mar...».

No tenia tanta sort el mariner del «bateau» francès «Notre Dame du Bon Secours», que a l'entrada del port de Sóller i venint de La Nouvelle, en llast, per carregar taronges, patí un fort cop de mar, a causa del qual, un dels maqriners caigué a l'aigua sense poder esser rescatat. Aquesta nau feia freqüents viatges i el seu patró era Honoré Ambert, que substituí Pere Joan Pons, que la patronetjava primer. Era la nau de major port, quaranta-tres tones, i la seva tripulació era de només cinc mariners.

En aquells anys, entre 1826 i 1828 les expedicions de transport marítim que sortien de Sóller amb càrrega d'oli i taronges eren nombrosos. Només en el primer semestre de 1828 hi ha registrats cinquanta-cinc vaixells amb destí a Marsella, Cette i La Nouvelle.

Recordem que era rei d'Espanya Ferran VII, puix que aquest monarca, després de la Guerra del Francès, mantingué la corona de 1814 a 1833. Durant aquest temps, les relacions amb Lluís XVIII, Carles X i Lluís Felip d'Orleans foren molt bones, de manera que no és d'estranyar aquell actiu comerç.