El clarinetista i llegenda del jazz Artie Shaw va morir ahir als 94 anys, però la fama de la qual l'intèrpret de Begin the Beguine sempre va intentar fugir es manté viva. Shaw morí a Los Angeles (EUA) després d'una llarga malaltia de la qual empitjorà des de les passades festes d'Acció de Gràcies, a finals de novembre, confirmà el seu representant, Will Curtis.
Enrere queda la seva música, com el seu enregistrament de Begin the Beguine, una de les composicions més populars de Cole Porter, i altres èxits com Stardust, Frenesí, Lady be good o Indian love cal. També serà recordat pels seus turbulents matrimonis, un total de vuit, que inclou en la seva llista d'exdones estrelles com les actrius Lana Turner i Ava Gadner.
Així mateix Shaw fou un innovador, respectat com un dels primers directors de grans orquestres que contractà artistes negres. Mentre que Count Basie i Duke Ellington es van quedar satisfets amb el fet de tenir una gran orquestra i Benny Goodman amb dues, Shaw mai no en va tenir prou i va arribar a dirigir fins a cinc grans orquestres durant les dècades dels 30 i 40.
Per aquestes formacions varen passar tots els que hi havien de passar, des de Billie Holiday fins a Buddy Rich, Roy Eldrige i «Hot Lips» Page. Anys de glòria en els quals el seu art, tant al capdavant de l'orquestra com amb el seu clarinet, mai no varen semblar donar-li la satisfacció necessària per sentir-se satisfet.
De fet, aquest home de caràcter tan genial com esquerp va abandonar en repetides ocasions la seva carrera, amb la qual va arribar a guanyar 30.000 dòlars la setmana, una fortuna en l'era de la Gran Depressió econòmica.
Va cercar altres vies artístiques com la narrativa (va escriure The trouble with Cinderella) o simplement va intentar fugir un parell de mesos a Mèxic de la Nova York del swing i del jazz. Però cada vegada que tornava a un escenari, per doblers o per amor, un nou èxit queia a les mans d'aquest artista que mai no va poder escapar a la fama.
Shaw sempre serà recordat com «El rei del swing», un títol que va compartir amb l'altre gran clarinetista d'aquella època, Benny Goodman. La seva única escapada va ser una jubilació anticipada de la música que finalment va preparar en els seus propis termes el 1954, quan va deixar a un costat el seu clarinet i mai no va tornar a tocar-lo, perquè no podia fer-ho amb la destresa amb la qual estava acostumat.
La llarga absència musical d'aquest perfeccionista només es va veure interrompuda en una ocasió, el 1981, quan va reorganitzar una orquestra que duia el seu nom i interpretava la seva música, però en la qual ell mai no va tocar. A tot estirar arribava a dirigir els primers acords del primer tema Nightmare.
El seu caràcter tampoc no es va aplacar amb els anys i si les seves vuit esposes van donar testimoni de la seva escassa paciència, més d'un espectador va haver de ser víctima d'aquesta mateixa irritació si demanava el tema equivocat. En especial quan li demanaven un ritme llatí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.