DdB /J.M./ M.P. Palma.
Centenars de ciutadans triaren la plaça de Cort divendres a la nit per rebre l'any nou, en un ambient que evidenciava alegria i moltes ganes de passar-s'ho bé. Com ja és habitual des de fa uns anys, la concentració humana tingué un bon component de persones immigrants, que dugueren més alegria al centre neuràlgic de la capital. Tampoc no hi faltarven grups de turistes que volien viure allà mateix aquesta celebració.
A Manacor, i com ja és tradicional, l'acomiadament de l'any resultà espectacular. Un any més, la plaça Weyler, a l'entorn de l'emblemàtic campanar, s'omplí de veïns que sense immutar-se pel fred s'empassaren entre equilibris, crits i un ambient de gresca els dotze grans de la sort.
La celebració resultà prou acolorida perquè molts de ciutadans hi compareixien amb els típics elements festius com ara màscares, gorres del Pare Noel, serpentines i collars lluents. Si ja resulta complicat menjar-se el raïm, encara ho és més estant dret, però a Cort molta de gent va complir el ritu i fins i tot a qualcú li sobrà un parell de campanades. En Figuera demostrà que, tot i tenir algun petit ensurt, el seu funcionament és perfecte.
Tot just acabades les campanades, l'alegria es va desbordar. Alguns, per demostrar-ho, decidiren fer esclatar petards i molts d'altres col·lapsaren els mòbils amb telefonades i amb missatges. A poc a poc la plaça de Cort es buidà per deixar pas a la primera gran festa de l'any i a la nit més llarga per a molts.
No hi faltaren les típiques serpentines ni les bosses de cotilló i, en aquesta ocasió, fins i tot més d'un s'atreví a lluir perruques de colors brillants per iniciar amb bon peu l'any 2005. Quan n'Eloi hagué donat el comiat a l'any vell, i després de les felicitacions corresponents de tots els reunits, un grup musical continuà amenitzant la nit manacorina.
Per la seva banda, l'actuació de Llorenç Santamaria permeté que Inca donàs la benvinguda al 2005 al so de Para que no me olvides, Noches de blanco satén, o Si fueras mi mujer. El veterà cantant va fer les delícies dels més madurets, que no deixaren de corejar els vells temes de sempre. No hi mancaren els focs artificials, que donaren la benvinguda a l'any nou, ni la xocolata amb ensaïmades oferides per l'Ajuntament.
I és que el fet de rebre el 2005 escoltant les campanades del rellotge municipal és de cada any més popular. Un costum, en qualsevol cas, relativament modern a Inca i en molts de pobles de l'Illa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.