TW
0

Un informe elaborat pel professor de Dret Administratiu de la Universitat d'Alacant Josep Ochoa defensa que valencià i català són «dos termes sinònims i que el fet d'usar-los junts no vulnera cap precepte constitucional ni estatutari». A més, l'estudi considera que és «absurd» i demostra «desconèixer les més elementals regles del dret afirmar que la denominació de valencià hagi de ser respectada per sobre de qualsevol condicionament o circumstància».

Aquest informe, encarregat pel membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Rafael Alemany, va ser duit per a la seva exposició al ple que l'entitat normativa del valencià va dur a terme el passat 22 de desembre i que va ser suspès. El document, de 36 pàgines, porta el títol de Sobre la competència de l'AVL per a dictaminar sobre la denominació de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, anomenada valencià per l'Estatut.

En la seva exposició, el professor Ochoa «reformula o rebat» -segons les expressions emprades per l'expert mateix- un informe del 15 de novembre de 2004 emès pel Gabinet Jurídic de la Conselleria de Cultura, que assegura que l'AVL no està capacitada per dictaminar sobre el nom del valencià.

En contra d'aquesta conclusió, el professor de la UA sosté que l'AVL, «mantenint almenys la denominació estatutària, és la institució competent per emetre informes o dictàmens sobre l'entitat del valencià, però també sobre la normativa i l'onomàstica oficial valenciana». L'especialista es basa en la Llei de creació de l'organisme, que en el seu article 7 estableix l'obligació de l'Acadèmia de «defensar l'entitat del valencià».

Malgrat el fet que aquesta fórmula és deliberadament oberta, Ochoa manté que l'AVL «ha de seguir i actuar les potestats atorgades pel legislador, entre les quals es troba la fixació de l'entitat del valencià sota la formulació defensa de la seva denominació i entitat». El professor recorda que l'article 5 de la mateixa norma determina el «caràcter prescriptiu de les decisions de l'AVL en l'exercici de les seves funcions per a tots els poders públics, donant per presumpta la independència funcional de l'ens en l'exercici de les tasques científiques».

El text es refereix també a l'article 7.c, que atribueix a l'AVL la funció d'«emetre i defensar informes o dictàmens i realitzar els estudis sobre la normativa i l'onomàstica oficial de la Comunitat Valenciana». Si l'onomàstica és, segons la RAU, «la ciència que tracta de la catalogació i l'estudi dels noms, especialment dels propis, resulta innegable» que es pot admetre que inclogui el nom de la llengua pròpia.

Respecte de la denominació de la llengua autòctona, l'informe defensa que «no es veu cap retret de constitucionalitat en la interpretació que assumeixi que valencià i català són termes sinònims i el fet d'usar-los junts no vulnera cap precepte constitucional ni estatutari». «Per contra, les últimes derivacions normatives, com la Llei de creació de l'AVL, apunten a un sentit interpretatiu que adequa el valencià al marc en el qual el situa la totalitat de la comunitat científica, el de la llengua catalana, si bé amb la perífrasi de pertànyer al mateix sistema lingüístic».