El batle Bernat Calvet (1905)

Miquel Ferrà i Martorell31/12/04 0:00

Bernat Calvet i Girona (Eivissa, 1864-Palma, 1941), enginyer i urbanista, feia en aquesta data unes declaracions als mitjans de comunicació en qualitat de «futur batle de Palma», puix que sa Majestat el Rei Alfons XIII acabava de signar la Reial Ordre que el convertia en cap del municipi balear. Ocupaven, les seves paraules, la primera plana dels periòdics illencs, i a través d'un article explicava totes les reformes que pretenia dur a terme. Per fer això possible, deia que «hem de recórrer al suport dels republicans i dels conservadors que són els que tenen les minories més nombroses». També deia que la societat palmesana patia manca de recursos i que era precís «formar un pressupost extraordinari per a la sanitat». Pel que feia a l'esbucament de les muralles opinà que les forces públiques havien de seguir pel mateix camí, és a dir, exercir totes les possibles influències al davant de Madrid per tal d'aconseguir-ho. Va fer també moltes lloances al treball de l'enginyer Eusebi Estada i va prometre estudiar els afers sobre l'abastament d'aigües, el clavegueram i la reforma interior de la ciutat.

Llicenciat a l'Escola d'Enginyers de Madrid el 1883, Bernat Calvet fou nomenat després enginyer de la direcció d'Obres Públiques de Balears, càrrec que ocupà de 1910 a 1928, l'any, aquest darrer, que fou ascendit a inspector, passant aleshores, com era preceptiu, a translladar-se i habitar a Madrid fins a la seva jubilació, l'any 1935. Dirigí com a tècnic diverses indústries i construccions, entre aquestes, fou el promotor a les illes de la millora de la xarxa de carreteres i del servei dels ports i els fars. Essent batle de Palma, s'oposà a les obres de reforma que l'arquitecte Antoni Gaudí duia a terme dins l'edifici de la seu. No volia que el cor catedralici fos canviat de lloc i no li semblava bé barrejar el modernisme amb el gòtic original. La polèmica fou llarga i agre, però la seva competència no era la del patrimoni eclesiàstic, de manera que no li quedà més remei que deixar fer. Per altra banda era ben conscient que Palma havia de convertir-se en el que legalment era ja, és a dir, en capital de les Balears, però això exigia la seva transformació en una urbs moderna i dinàmica, oberta a noves vies, places i carrers. Redactà i dibuixà el primer projecte d'eixample, que era aprovat el 1901 i que s'inspirava clarament en les reformes ciutadanes de Madrid i Barcelona. Es pretenia que Bellver fos un gran parc públic, que el cinturó de les muralles fos substituït per amples avingudes, que la plaça Major fos embellida i reformada i que alguns nous carrers, en el cor de la vila, comunicassin amb més efectivitat els diferents districtes de la zona antiga.