Després de conèixer-se la decisió, el PP anuncià que demanarà l'informe que avala el trasllat i que compareguin els experts al Congrés a considerar que «el Parlament no pot ser aliè a una decisió d'aquesta importància».
«Sincerament -va indicar Fiol-, no ens ho hem plantejat». El conseller, encara així, va afirmar que estava obert a escoltar qualsevol proposta. L'arxiu de la Guerra Civil de Salamanca custodia expedients personals relatius a les Balears de mig centenar de maçons, en la seva majoria de la lògia «Pitágoras» (que quan es va produir la sublevació feixista de 1936, tenia la seva seu al carrer Estanc de Palma).
Pel que fa als experts, Francisco Sanllorente Barragán, que ha investigat la qüestió i ha publicat dos llibres sobre aquest tema, explicà que els falangistes van assaltar el 1936 la lògia del carrer Estanc i es van confiscar els seus arxius, així com els seus símbols. Tot aquest material va ser traslladat posteriorment a Salamanca, on Franco hi havia instaurat la seva caserna general.
Sanllorente, igual com altres historiadors de les Illes, indicà que la relació de les Balears amb l'arxiu de Salamanca no és comparable a la de Catalunya. Arnau Company i David Ginard, dos historiadors que, igual que Sanllorente, s'han submergit a l'arxiu -i que donen suport al retorn dels papers a Catalunya-, relativitzen igualment el valor documental del mateix en relació amb les Illes. El motiu és que l'única confiscació directa va ser la que es va produir a la maçoneria. Tant un com un altre mantenen que s'ha d'actuar amb «prudència» per no aixecar falses il·lusions.
Un altre historiador, Sebastià Serra, apunta que hi ha material relacionat amb Menorca, que no sap quantificar, i correspondència en la qual s'esmentaria a mallorquins, com Gabriel Alomar. La majoria dels documents referits a Menorca, apunten els historiadors, serien a Madrid.
Pel que fa a l'Estat, en fer pública la desició del Ministeri, Calvo agraí a la comissió de savis que hagin arribat a unes conclusions «carregades de mesura i sentit comú i que són d'extraordinari interès per als qui hem de prendre aquesta decisió després de 25 anys, on no hi ha hagut ni un sol govern democràtic que no hagi hagut de passar per aquesta reivindicació, que arxivers, juristes i historiadors han considerat justa i legítima». La ministra recordà que va ser Manuel Fraga, quan era diputat nacional, que va fer al Govern de Suárez la primera petició de devolució dels papers que «de forma il·legal s'havien espoliat».
A Catalunya, en canvi, la decisió causà reaccions molt favorables i la Generalitat demanà que el trasllat es faci amb rapidesa i de manera adequada. També afegí que el retorn dels papers no serà un obstacle per «preservar la unitat de l'arxiu», perquè «s'efectuaran rèpliques digitalitzades». CiU mostrà també la seva satisfacció, però recordà que «el 1995 s'arribà a la mateixa resolució i no es complí». A Castella i Lleó, mentre el PSOE afirmà la «congruència de la decisió», el PP, al Govern, reiterà la seva oposició «radical i total» i anuncià accions penals contra aquesta «claudicació» de Madrid davant ERC.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.