TW
0

P.GIMENEZ.Palma.
Els experts fixen l'arribada de l'estil modernista a l'Illa entorn del 1901, amb el començament de les obres del Gran Hotel de Palma, i el seu final el 1914, any que Gaudí abandonà els treballs de la Seu. Tanmateix, ressons d'aquest moviment es trobarien anys després a nombroses obres aïllades de mestres mallorquins que copiaren i interpretaren el model.

I precisament tots els exemples que testimonien la presència de l'estil als carrers i cases del barri de Santa Catalina, són els que han quedat recollits a El modernisme al Raval de Santa Catalina, l'estudi en què la historiadora Irene Cabrer analitza l'impacte que el modernisme va tenir al popular barri de Palma, que edita l'Associació Cultural Index i Edicions Moixet Demagog.

Després de presentar les característiques del modernisme i contextualitzar la seva arribada a l'Illa, la historiadora ha cercat el ressò del moviment al barri de Santa Catalina, on l'estil es troba representat al mirador de l'Hostal Cuba; als forjats de distints portals disseminats pels carrers; a les façanes de can Pujol -obra de Gaspar Reynés i Jaume Alenyar-, i can Palmer; i a la Ferreteria La Central, entre d'altres.

Cabrer assenyala que la primerenca burgesia establerta a la zona tenia la necessitat de diferenciar-se de les velles oligarquies establertes al centre antic i, «per aquest motiu adoptaren el modernisme». Això no obstant, la burgesia mallorquina era molt menys poderosa que la catalana, que havia emparat el naixement del moviment i, en lloc de realitzar projectes integrals, «adoptaren detalls i elements del moviment com a recursos decoratius». Per això, en opinió de Cabrer, «a Santa Catalina podem parlar d'un modernisme de caire popular», entès com una interpretació lliure i original dels propis mestres d'obres o dels mateixos propietaris.