Els Estats Units han perdut una de les seves veus més polèmiques i conegudes amb la mort de l'escriptora i cineasta Susan Sontag, que finà ahir a l'hospital Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, la ciutat on va néixer el 16 de gener del 1933. Tot i que els seus metges eludissin parlar de les causes de la seva mort, alguns mitjans del país havien informat que l'autora de 71 anys tenia leucèmia.
Sontag, guardonada amb el premi Príncep d'Astúries de les Lletres (2003) al costat de la marroquina Fàtima Mernissi, estudià filosofia, literatura i teologia a les universitats de Harvard i d'Oxford i és autora d'obres que s'han traduït a 32 idiomes.
La intel·lectual i activista nord-americana publicà la seva primera novel·la el 1963 amb el títoEl benefactor. Poc després, Sontag treia al carrer els aclamats assaigs Against Interpretation -Contra la interpretació-, i Notis on Camp.
La mateixa autora que el 2003 protagonitzava una polèmica amb l'escriptor Gabriel García Márquez, treballà el 1968 com a periodista a la guerra del Vietnam. Les vivències que hi experimentà li impediren continuar escrivint. D'aquesta manera, Sontag començà a pensar en la possibilitat de dirigir una pel·lícula i es desplaça a Suècia. En aquest país, Sontag hi va filmar Duett for kannibaler (1969) i Broder Car (1971), abans de tornar a publicar.
L'any 1972, l'autora va sofrir una crisi personal que va donar com a fruit el llibre Sota el signe de Saturn (1980), un escrit en el qual Susan Sontag narra la seva relació amb Europa, la seva identificació i les seves percepcions en aquell continent. L'any següent dirigí un altre film, Promised Lands, sobre la guerra araboisraeliana.
Després d'aquesta nova aventura cinematogràfica, Sontag tornà a publicar. Illnes as Metaphor -La malaltia i les seves metàfores-, un llibre que escriví després que li diagnosticassin un càncer; On Photography -Sobre la fotografia-, premi del Cercle de la Crítica Literària dels Estats Units; i Jo, etcètera, un dels relats que li serví com a base del guió de la pel·lícula Unguided Tour, són altres títols de la novaiorquesa.
Guardonada també amb el National Book Award, Sontag fou una escriptora dotada d'una gran formació filosòfica, interessada per la literatura d'avantguarda, i que, segons el seu col·lega Gore Vidal, es convertí «més que cap altre nord-americà en la baula amb la literatura europea actual».
La literata, que encara publicà fins a les darreres dècades, participà en la fundació del Parlament Internacional d'Escriptors, creat a Estrasburg (França) per defensar la llibertat d'expressió i protegir els autors perseguits.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.