«Hola, som l'Illa de Llibres, bones festes»

«Ai, perdonau, no m'he presentat. Em dic Illa de Llibres i estic situada en el primer pis de la Misericòrdia. Per les meves finestres entra molta de claror i som una llibreria. Vaig néixer ara fa quatre anys, el mes de desembre».

«Els polítics del Consell d'aleshores varen subscriure un conveni amb el Gremi d'Editors, així que en puritat puc dir que tenc pare i mare. En virtut del conveni també va néixer el meu germà gran, l'Espai Mallorca, però avui som jo qui ha de tenir el protagonisme, no ell, que prou vegades me'l roba».

«El regal d'aquest Nadal serà, com ja us he dit abans, el canvi d'ubicació. Com que m'he fet grandeta necessit mantenir el contacte amb la gent, que em comencin a conèixer».

«No us penseu que som una absoluta desconeguda. Ja tenc molts d'amics. Començarem pel principi. Com que els meus pares estan molt enfeinats i tenen moltes de tasques m'han duit a dida. Les persones que més estan amb mi i es preocupen que tengui llum als matins i que la calefecció funcioni aquests dies d'hivern són na Bàrbara i n'Albert».

«És molt agradable viure amb ells. La resta dels meus amics no són humans, tot i que han estat fets pels homes. Es tracta dels llibres. Com que estic especialitzada, en els meus prestatges hi ha bàsicament obres d'autors mallorquins o de les Illes Balears. També tenc algunes singularitats que em diferencien de la resta de les llibreries. I és que tenc tots els texts que edita el Consell de Mallorca i també la gran majoria dels que publiquen els ajuntaments».

«Es pot dir que estic formada de saviesa, que ves saviesa i bellesa pels quatre cantons. Ara que ha arribat Nadal i que s'acosten els Reis estic més contenta que mai. Són uns dies especials en el decurs dels quals alguns dels meus amics llibres són adquirits per vosaltres els humans, els lectors. Llavors us fa una gran il·lusió i els llegiu, adquiriu aquest coneixement i aquesta bellesa i els guardau en els prestatges de les vostres biblioteques. En principi als volums els costa una mica deixar el seu lloc calentó al prestatge, però sempre els convenç explicant-los que ser llegits és una experiència única i que en el moment de sortir de casa és quan comencen les grans aventures. En general s'ho prenen molt bé i sempre estan predisposats a fer la passa».

«Ara em podreu dir que qui som jo per explicar el plaer de la lectura si només som una llibreria. No us equivoqueu, cada vespre, quan n'Albert i na Bàrbara tanquen, jo procur fer caure algun volum dels prestatges per guaitar per les seves planes. En aquesta temporada també és quan arriben els llogaters de prestatges més macos. Enguany me n'he enamorat d'un. Es tracta d'un conte que viu dins una caixa amb un caramull de titelles, que possiblement tornarà boiets tots els nins que conec».

«En el projecte que té el Consell de dur-me més a prop de la gent hi ha un element clau, no es limitarà a deixar-me de la mà de Déu. M'han promès que faran tot el possible perquè vénguin els humans. De fet, s'estan preparant tertúlies a dins meu, un caliu ben bo i totes les presentacions de llibres del Consell les faran aquí, a casa. Jo és que som molt hospitalària; i si no em creis, podem fer una repassada als saraus que he acollit darrerament».

«No sabria dir-vos quin ha estat el més interessant per mi, perquè cada vegada que ve qualcú a casa meva a parlar de llibres i literatura, però també de la vida, perquè la literatura és vida, m'enriqueix. Enguany han parlat sobre Maria Antònia Salvà, però també he pogut anar enrere en la història amb conferències del cicle Transllegir. Hi ha hagut temps per a la música combinada amb la poesia i per fer petites exposicions sobre un autor o autora determinat. Vaig anar el mes de març fins a Cabrera i els seus presoners de la mà de Dennis Smith, o es varen presentar els actes de celebració de l'Any George Sand. Hi ha hagut esdeveniments amb més persones i presentacions en petit comitè, com la de Montserrat Manent».

«Així mateix he de destacar els esforços de programació que es fan, amb un pressupost limitat i molta imaginació. El teatre ha tornat a casa amb les lectures dramatitzades i sobretot vaig viure dos moments molt emocionants, quan es va homenatjar Damià Huguet, el poeta de Campos, i també quan es va fer el gran homenatge a Bartomeu Fiol. A mi sempre m'agraden les festes quan el protagonista és viu i pot venir i brindar amb cava. Festes que han tengut el suport d'amants de la poesia com els membres de S'Esclop i del Centre Cultural Capaltard, i molts d'altres que no em voldria deixar però que és inevitable a l'hora de fer memòria».

«Ara, sense cap mena de dubte, el moment màgic va arribar per Sant Jordi. El dia abans varen venir els infants i es varen llegir contes per als més menuts. Quina màgia, quina emoció sentir de viva veu tanta bellesa i pensar que aquests nins d'avui seran els lectors de demà i jo els hauré fet feliços. Segur que ho puc aconseguir amb vosaltres. Si veniu, clar».