NURIA ABAD Palma.
La cantautora Marina Rossell acaba de marcar una fita amb Nada, una col·lecció d'adaptacions de dotze cançons tradicionals d'aquestes dates. La cantant ja tragué a llum el 2003 un àlbum, Marítim, en el qual enregistrà algunes de les cançons que sempre han estat part del seu repertori. Dimarts les presentarà en directe a l'Auditori de Sa Màniga de Cala Millor.
-«Nadal» pot semblar circumstancial, però no ho és, no?
-Efectivament, l'he preparat durant un any i n'estic molt agraïda, perquè ha tingut molt bones crítiques. Hi renovam les cançons nadalenques de sempre.
-En presentareu cap a Sa Màniga?
-És clar, sobretot una de Mallorca, No, ni, no.
-I la resta del repertori?
-Cantaré les cançons millors de tots els meus discs, un recorregut pels meus 25 anys de professió. M'acompanyaran Mauricio Villavechia amb el piano i amb l'acordió; i Eduardo Iniesta, que toca tot un ventall d'instruments de la Mediterrània.
-Com se sobreviu durant 25 anys a la indústria?
-Tenc la sort de treballar per a una discogràfica francesa, Harmonia Mundi, que distribueix els meus àlbums per molts punts del planeta. Això els dóna molta expansió. A més, tenc la consciència clara que hi ha una indústria que ha mercantilitzat la música i, tanmateix, encara hi ha una part d'aquest negoci que manté una gran dosi d'artesania. Jo em trob en aquest camí: tacant-me les mans amb les meves cançons i no treballant en un laboratori, pensant què és el que la gent baixarà d'internet.
-I quina importància tenen les col·laboracions?
-Aquest és l'aspecte més atractiu que té la carrera musical: poder ajuntar diferents disciplines en un mateix projecte.
-Us han lloat per la vostra recuperació del cançoner tradicional...
-Es tracta de cercar la tradició pròpia i de refrescarla sense pretensions academicistes. L'interès no és el d'atorgar-hi solemnitat, però tampoc trivialitat.
-Hi tenen res a veure, els vostres orígens rurals?
-Haver nascut en un poble pagès, un lloc petit entre les muntanyes i la mar on se celebraven totes les festes de la naturalesa, cada una amb les seves pròpies cançons suposa que, sense gens d'esforç ni impostació, tengui un bagatge après que marca la meva professió.
-Com a persona compromesa que duis la vostra música allà on hi ha conflicte, què diríeu al primer món?
-Hem de ser més generosos amb el nostre entorn. Vivim en una part del món en la qual podem morir d'una sobredosi d'abundància i n'hem de de ser conscients. Hi faria servir una frase de sant Agustí que he inclòs al meu darrer disc: estima i fes el que vulguis.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.