Les iròniques «Mentiras podridas» de Daniel Higiénico tornen a Palma

El Teatre del Mar presenta demà i diumenge el muntatge del músic

TW
0

P.GIMÉNEZ.Palma.
Durant molts d'anys la seva presència als escenaris s'ha deixat sentir de manera contundent, primer com a líder de la Quartet de Baño Band i més tard en solitari. És en aquest moment, quan Daniel Higiénico incorporà el llenguatge teatral al seu món i crea el muntatge Mamá quiero ser autista la segona part del qual, Mentiras podridas, es representarà demà i diumenge, a les 22.00 hores, al Teatre del Mar.

Un any després d'haver estrenat amb gran èxit aquest espectacle, Daniel torna a l'escenari de l'espai de Palma per fer una revisió del «concert-teatral» en què l'intèrpret presenta la seva visió sobre el comportament humà fent -com en ell és habitual- una reflexió irònica i sarcàstica sobre temes com l'eutanàsia, la marihuana i l'amor, «però també de coses basades en la meva experiència i amb el món de l'espectacle com el tema de la imatge».

Acabat d'arribar de Barcelona, on l'artista té fixada la seva residència habitual, l'intèrpret recordà que «la ironia» i fortes dosis de «crítica» vehiculen Mentiras podridas, un xou que combina monòlegs amb algunes de les cançons més conegudes del músic, i d'altres compostes especialment per aquest muntatge com El resto del mundo, Mucho Lucky i pocas nueces o Como no llueva. Tots aquests temes han estat enregistrats a un disc compacte que du el títol de l'espectacle.

L'excomponent de Daniel Higiénico i la Quartet de Baño Band assenyalà que, tot i que la base de Mentiras podridas segueix un guió, l'espectacle «és diferent cada dia». En aquest sentit, el músic apuntà que la improvisació juga una paper tan important en el seu espectacle que el xou evoluciona en cada una de les actuacions. «És un muntatge molt lliure», afirmà l'intèrpret, que no descartà que pugui evolucionar cap a una tercera part amb la qual completaria la trilogia de Mamá quiero ser autista.

Daniel Higiénico va començar la seva trajectòria musical actuant a diversos bars de Palma. Després d'un temps tocant en solitari, va muntar el conegut grup Daniel Higiénico i la Quartet de Baño Band, formació amb la qual va enregistrar la trilogia El poder de flipar, Flipando Colores i Flipando el doble. Al 2001 la banda es desfà, «una mort natural», segons apunta, i Daniel reprèn la seva carrera en solitari, explotant la vessant teatral del seus espectacles. Pujar tot sol als escenaris li provocava certa engoixa, que va aconseguir superar després d'assistir a un psicocurset de teatre amb l'actor Leo Bassi. «De Bassi vaig aprendre el que no podia fer i, sobretot, vaig aprendre a sortir a l'escenari amb la certesa que podia fer-ho bé», explicà l'artista.

Prova del resultat d'aquest aprenentatge és que Daniel Higiénico no dubta a afirmar que «em sent molt millor al teatre que amb un grup», tot que el músic té una banda a Barcelona, la Daniel Higiénico Band, mentre tracta d'introduir-se en el món de les arts escèniques.