El president de l'entitat, Jaume Pérer Muntaner, va explicar que «aquest cànon ha de ser pagat per l'Administració complint aquesta normativa europea. En cap cas no són doblers que hagi de pagar ni el lector ni la biblioteca. El cànon funciona de diferents maneres. Per la presència d'un llibre a una biblioteca es paguen uns drets anuals als seus autors i editors, i pel nombre de consulta una altra quantitat. És com el cànon de les fotocopiadores. Per cada màquina que es ven hi ha un capital que es destina a pagar un cànon per compensar la pèrdua de la venda de llibres per mor de les fotocòpies».
La Unió Europea especifica en la seva legislació que tot préstec públic d'un producte sotmès a la propietat intel·lectual ha de donar un rendiment als seus creadors. La legislació incorpora així una esmena feta per les socialdemocràcies dels països nòrdics. En tots aquests països són les administracions les que assumeixen el cost d'aquest cànon.
La vicepresidenta dels escriptors en llengua catalana, Antònia Vicens, va explicar que l'associació està completament a favor que es pagui el cànon, i que fins i tot se n'ha fet una activa campanya. «Hem de tenir en compte que els escriptors sempre som els més perjudicats, tant pels contractes d'edició com pel fet que no se'ns paga res, tal com exigeix la Unió Europea, pels préstecs dels nostres llibres a les biblioteques».
La directora general de Cultura del Govern, Catalina Sureda, digué que «el Govern ja explicà en el seu moment la seva posició i va fer una recollida de signatures contra el canon». Per Sureda, la seva imposició seria «una mesura totalment negativa». La directora general explica que totes les institucions coincidim en la necessitat de fomentar la lectura, i «el cànon no fa res més que posar través». Per a ella el camí correcte són campanyes com la que ha fet el Govern i també l'Institut d'Estudis Baleàrics.
El director insular de Cultura, Guillem Ginard va explicar que «exemples com aquest són els que mostren que tenim una altra concepció de les coses. Per a països com Espanya o Portugal l'accés a la cultura ha de ser lliure i gratuït, però si a Europa hi ha una directiva, les institucions competents assumiran el pagament del cànon». El que el director insular va voler deixar clar en tot moment és que «no farem pagar a la gent perquè aquesta situació neix d'una cultura on no feim pagar per accedir al coneixement». Ginard també va voler deixar clar que la institució està al costat de l'associació de bibliotecaris i arxivers «i entenem que els autors han d'estar protegits. La gent pot estar tranquil·la, podran continuar anant a la biblioteca de franc».
El regidor de Cultura de Cort, Rogelio Araújo, va explicar que «això de dur-nos al jutjat és un simple formalisme, el que s'ha de fer és canviar la normativa europea i en cap moment s'ha de decidir pagar el cànon perquè és posar traves a la lectura. En el ple ja es va votar la proposta contra el cànon».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.