La cèlebre cantant d'òpera italiana Renata Tebaldi, la veu de soprano de la qual era coneguda arreu, va morir dissabte als 82 anys d'edat, segons va anunciar el seu metge personal. La cantant, l'estat de salut de la qual s'havia agreujat en els últims mesos, residia des de fa un any i mig en aquesta petita República propera a la costa Adriàtica, on fins a l'últim moment va estar acompanyada de companys i amics.
Nascuda a la localitat de Pesaro l'1 de febrer de 1922, Tebaldi es va guanyar a Itàlia el sobrenom de l'«anti-Callas» pels èxits artístics que la van oposar a la cantant grega, amb la qui va mantenir una forta rivalitat. Filla única d'un professor de violoncel, va ingressar als 15 anys al Conservatori de Parma i, tres anys després, es va traslladar al de Pasaro, on va acabar els seus estudis musicals.
El seu debut va tenir lloc el 23 de maig de 1944 a l'Òpera de Rovigo amb el paper d'Elena a Mefistófeles, d'Arrigo Boito, i posteriorment va interpretar diverses obres líriques al Reggio de Parma, a l'Òpera de Trieste i a Roma. El maig de 1946, una vegada reconstruïda l'Scala de Milà després de ser bombardejada durant la guerra, va participar en el concert d'inauguració, dirigit per Arturo Toscanini.
Un any després va tornar a cantar en aquest teatre, interpretant Els mestres cantaires i La Boheme; entre 1948 i 1952 va actuar en tots els grans teatres italians (Venècia, Roma, Verona, Bolonya, Nàpols i Florència), i va començar a donar-se a conèixer també en llocs com Lisboa, Londres, París i Buenos Aires.
Renata Tebaldi fou posseïdora d'una veu bellíssima, que mantenia el mateix color a tot el seu registre i destacava per la seva tècnica d'emissió, que la van fer el prototip de cantant d'òpera italiana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.