Joan Nadal recupera l'obra «La faula» del poeta medieval Guillem de Torroella

El Grup Serra ha promogut la iniciativa per rescatar una obra desconeguda

TW
0

El Grup Serra ha volgut recuperar amb motiu de les festes nadalenques La Faula de Guillem de Torroella «una obra capital de la nostra literatura» com explica Pere A. Serra, president editor del grup, en el pròleg de la carpeta-llibre. L'edició, la traducció, l'estudi, les notes i el vocabulari són del doctor per la Sorbona Joan Nadal. El text s'acompanya d'un article de la professora de la Universitat d'Alacant Maria Jesús Rubiera i dues litografies de Juli Ramis dedicades a Guillem de Torroella.

La Faula explica un viatge fantàstic a l'Illa Encantada, lloc on resideix el rei Artús. Aquest viatge comença i acaba a Sóller i està narrat en primera persona, com si Guillem de Torroella hagués viscut els esdeveniments que narra, com si fos una aventura autèntica. «Es tracta d'una obra poc coneguda, per no dir gens coneguda pels mallorquins», explica Pere A. Serra. D'aquí l'elecció de l'obra, per contribuir «al coneixement i estimació dels valors de la nostra cultura mallorquina», en paraules del president editor del Grup Serra.

Un altre dels motius pels quals es va optar per aquesta història va ser els errors i equívocs que han anat reproduint-se al llarg dels anys, ja que les obres antigues en passar de copista a copista van acumulant in crescendo faltes i errors. «Volíem enquadrar millor l'obra i conèixer amb exactitud on se situa i com era la família de Guillem de Torroella», va afirmar Joan Nadal. També s'ha incrementat el vocabulari, «incloent-hi totes les paraules, tant les difícils com les fàcils. Per aconseguir-ho, Joan Nadal ha cercat a l'origen de La Faula, és a dir, als quatre manuscrits existents que es conserven a la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca de Carprentràs, el Cançoner Aguiló i la Biblioteca Nacional de Madrid. «Per arribar a conèixer la veritat s'ha d'anar al lloc en el qual la ploma va deixar l'empremta del seu amo».

El relat inclou una reflexió sobre qui era Guillem de Torroella i què ha suposat la narració dins de la literatura. «El fet que es produís a la Mallorca medieval una obra d'alt gènere literari sobre el tema artúric col·loca la literatura mallorquina a l'altura de les millors creacions europees», afirma Nadal a la introducció. La traducció ha volgut ser «el més literal possible» per, d'aquesta manera, «evitar glosses i interpretacions, que, encara que poguessin fer més comprensible el text, tenen el perill de desviar-ho del sentit original de l'autor».

El que sí s'ha fet ha estat incloure el text en l'idioma original, que «no és el català de l'època» perquè «els poetes catalans del segle XIV per sentir-se com a tals havien d'expressar-se en provençal», al costat de la traducció per, així, comparar i comprendre millor què volia explicar Guillem de Torroella en la seva història, una història en què el rei Artús, Morgana i fins i tot Excalibur hi són ben presents.