L'Editorial Moll treu vuit títols nous al carrer per celebrar el seu 70è aniversari

L'Editorial Moll va celebrar els seus setanta anys, i ho va fer posant al carrer ni més ni menys que vuit llibres. L'empremta de l'imparable director editorial de la casa, Sebastià Alzamora, es pot veure en la nòmina de títols publicats i en la dels seus autors, com també amb la presència de l'estudiós Sam Abrams entre els convidats.

L'Editorial Moll continua amb la seva valentia, demostrada en treure al carrer cinc llibres de poesia -ja discutiren si corren mals temps per a la lírica-, perquè segons Alzamora «aquest és el més important dels gèneres». Sigui com sigui, els aparadors de les llibreries s'ompliran amb una nova esquadra de Moll, cinc vaixells poètics, dos de narrativa i un tom de pes, el segon volum de les obres completes de mossèn Alcover. L'avançada poètica la formen Vulgata de Gabriel de la St. Sampo; Retrat en blanc de Susanna Rafart; Com la sequera de Víctor Gayà, La llei de Pere Perelló Nomdedéu i Massa fosca (poesia 1978.2004) de Vicenç Altaió. Miquel de Palo signa Contes en forma de L i Salvador Company les tres històries entrecreuades de Lawn Tennis.

I com que el 2004 és un any rodó, la biblioteca Raixa celebra també els seus cinquanta anys d'existència amb un lífting de primer nivell que du portades agosarades i una línia innovadora destinada a fer que l'Editorial Moll reprengui el nom i prestigi que va assolir en els anys cinquanta i seixanta. La traça d'imparabilitat ve donada per la presència de Rafart en les novetats, i la de Palo, el gran valedor del grup des de la premsa. Així mateix, la recuperació d'Altaió entra en els preceptes del grup, escriure amb exquisidesa i recuperar autors cabdals.

Com manen els cànons en aquestes celebracions, hi va haver temps de recordances i homenatges. Va correspondre a Francesc Mol, evidentment, recordar son pare i els durs inicis de l'editorial el 1934 amb la guerra per enmig. En certa manera, Francesc de Borja Mol va presidir tot l'acte des del prestatge on la seva figura vigila tot el que passa a la nau de Can Valero, allunyada d'aquella Torre de l'Amor, però amb l'amor pels llibres sempre present.

Francesc Mol va remarcar la feina feta per les seves germanes Aina i Nina a l'editorial, les traduccions realitzades per tota la família, i va destacar que la primera «va fer de tot per bregar amb la censura i amb autors com Joan Fuster, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo o Maria Aurèlia Capmany». Mol va definir aquells anys com els millors de l'editorial. En el record no hi va faltar l'agraïment per a tot el personal de la casa i a la seva esposa, tristament desapareguda. També als autors, «sense vosaltres no hi hauria Editorial Moll», i per suposat a Josep Maria Llompart, ànima de la casa durant molts d'anys.

Francesc Mol va agrair a més a les autoritats polítiques culturals «la seva col·laboració, véngui del partit que véngui, tan allunyada de l'hostilitat clara i demostrada contra mon pare. La seva ajuda ha estat tot un estímul», un missatge que va agradar a la consellera de Cultura del Consell, Dolça Mulet, al director general de Política Lingüística, Miquel Melià, i al director insular de Cultura, Guillem Ginard.

I si la poesia va ser un dels pilars de la festa, la gastronomia no ho fou menys, ja que tots els lletraferits reunits varen glossar les excel·lències dels productes amb els quals es va berenar. De fet hi va haver precs perquè els discursos fossin breus, mig en broma mig seriosament per part de Bartomeu Fio, secundats per un públic amb poetes com Damià Pons, Miquel Cardel, Jaume Pomar, Vicenç Calonge, Àngel Terron, Gabriel Florit, i Alícia Beltran, entre d'altres.

Sebastià Alzamora també va explicar en la seva intervenció que «el canvi de línia està ben present i va començar amb la publicació del llibre d'Hèctor López Bofil La independència i la realitat, que va iniciar els Llibres de Pròsper, dedicats a l'assaig polític». I entre els assagistes hi havia en Joan Melià, o l'historiador Joan Josep Vida. Tampoc no hi va faltar en Joan Bonet, «en Bonet de ses pipes»

L'associació d'escriptors va felicitar públicament l'editorial per aquesta trajectòria i per la seva implicació amb la literatura en català. I allà hi eren Antònia Vicens, la vicepresidenta; i Rosa Planas, que pogueren expressar els seus desigs de continuïtat a Moll de viva veu. Dos arts més, en aquest cas la política i la música, varen estar representats per dos membres de la família, Josep i Joan Mol.

Com que setanta anys no són res i l'editorial està tan il·lusionada com el primer dia, els conradors de la literatura infantil i juvenil tampoc no es varen voler perdre la festa, i per això hi havia Gabriel Janer Manila, Miquel Rayó i Rosa Maria Colom entre els assistents. Caixes i caixes de llibres, milenars de lletres, es retrobaren ahir des del magatzem de can Moll amb alguns dels seus pares, sota l'atenta mirada de l'artífex de tot plegat, Francesc de Borja Mol, i dels llibreters que cada dia els posen a l'abast del públic; sense ells tampoc no hi hauria editorial. Demà el polígon de Can Valero reprendrà la seva activitat dels dilluns, molt més gris, sense tants de creadors, però a can Moll hi continuaran fent llibres, posant a l'abast dels lectors els somnis i les fantasies. Creant màgia.