Tal dia com avui els periòdics de París i, especialment, Le Moniteur Parisien, adverteix que «un robatori de nova espècie, que en pocs dies ha vingut a rivalitzar amb el famós Robatori a l'Americana, al qual es dediquen determinats industrials, és el que volem assenyalar aquí. Aquest s'exerceix en el carrer Vivienne, i pot esser anomenat Robatori a la Pipa. Efectivament, potser topa vostè amb un fumador, al carrer, de manera que li fa caure la pipa i la pipa es trenca...
-Amic! Perdonau! -li deis.
-No té importància, no passeu ànsia... -diu el lladre amb cara ben trista-, però em sap greu perquè no tenc cèntims per a comprar una altra pipa i el seu tabac; i això de fumar és per a mi, em podeu creure, estimat senyor, una veritable necessitat...
I com que la víctima és escollida sempre entre els vianants millor vestits i també entre els que tenen més cara de bons xicots, quasi mai deixen d'indemnitzar la trencadura de la pipa amb alguns sous, i moltes vegades, amb un franc. Aquesta funció es repeteix diferents vegades al dia. Per això avisam el públic lector».
La necessitat, la misèria, la manca de feina, fomenten l'enginy del malfactor. Philippe Hériat, escriptor francès, a la seva obra Les enfants gatés (1939) analitza el problema i condemna la trista influència dels doblers que destrueix tots els sentiments humans...
«Quan algú, d'entre els meus coneguts, pronuncia allò de 'Nosaltres tenim el sentit dels doblers...' tot és dit amb quatre paraules.
En nom del sentit dels doblers, ens hem de sostenir dins la família sense estimar-nos; ens hem de veure sense plaer; ens hem de freqüentar sense preferència; ens hem de casar sense tendresa; i també espiar-nos sense exposar-nos a esser descoberts; turmentar-nos sense posar-hi entrebancs, patir les nostres cadenes sense trencar-les, viure, per tant, satisfets sense viure feliços».
A Les Misérables Victor Hugo ens descriu el 1862 com era la vida en aquell París que comentam. Llegim, entre pàgines, que «aquell infant vivia dins aquesta absència d'afecte com les herbes pàl·lides que viuen dins els soterranis. No patia d'esser així i no estimava ningú. Ignorava el que devien esser un pare i una mare.
En el Boulevard del Temple aquesta criatura era anomenada Gavroche. Per què li deien Gavroche? Perquè son pare nomia Jondrette. Això de trencar el fil sembla esser l'instint d'algunes famílies miserables».
Aquest infant de París, hereu de les tradicions revolucionàries, fou mort sobre una barricada el 1832.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.