TONI LIMONGI.Palma.
El serraller, artesà i artista Joan Seguí va morir ahir als 80 anys víctima d'una greu malaltia. Propietari de la Cerrajería Seguí, una de les més conegudes de Ciutat, va dedicar la seva vida a l'empresa fundada pel seu germà Guillem l'any 1928, des d'on s'han forjat elaborades peces tant a nivell comercial com artístic. El funeral s'oficiarà el pròxim dilluns a les 20.00 hores a l'església de Sant Miquel.
La seva aportació a l'art ha estat decisiva, ja que creadors tan reconeguts com Enrique Broglia, Betty Gold, Pep Llambias, Rafael Mahdavi, Glòria Mas, Teresa Matas, Joan Roig, Albert Rouiller, Enrique Salamanca, Aligi Sassu, Eusebi Sempere i Rafael Timoner, entre altres, han comptat amb els seus serveis i la seva professionalitat. Joan Seguí va néixer el novembre de 1924. Quatre anys més tard, Guillem Seguí fundava la serralleria que donaria fama al seu cognom. Als 16 anys, Joan es va incorporar als tallers, ubicats en aquella època al carrer Joan Lluís Estelrich. A començaments dels 60 es va fer càrrec de l'empresa, des de la qual va realitzar una gestió molt activa.
El 1988 Cort va decretar el solar on estava ubicada la serraleria com a zona d'equipaments urbans, per la qual cosa el taller es va traslladar al polígon de Can Valero, el seu actual emplaçament. Casat amb Catalina Berga, morta fa tres anys, va tenir tres fills, Antoni, Magdalena i Joan. La seva gran passió va ser el futbol i arribà a ser president de la Federació Balear d'aquest esport.
Cerrajería Seguí va començar el forjat d'obres artístiques fa més d'una dècada animat pel president-editor del Grup Serra, Pere A. Serra. Els resultats, espectaculars, li van donar una excel·lent reputació com a artesà. El seu fill Joan assegurava ahir molt commocionat que «des de llavors no hem parat de fer escultures de manera paral·lela a altres encàrrecs». Artesà i home de negocis amb sensibilitat artística, Seguí també va conrear l'escultura. La seva habilitat amb les mans pot apreciar-se en el conegut Lleó de l'església de Sineu, obra íntegrament seva, o en peces com la que pot veure's reproduïda en aquesta pàgina del diari. «El meu pare va ser un treballador incansable. Tota la vida el vaig veure aixecar-se a les set del matí per anar puntualment al taller». Es va esforçar per crear un producte molt artesà amb materials de primera qualitat. «Va ser un home amb una moral i una dignitat fora del comú», segons recordava ahir el seu fill.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.