El procònsol que l'emperador Vespacià havia enviat a Marsella com a governador rebé els sacerdots dels temples pagans, els quals denunciaren el bisbe Llàtzer d'anar contra l'Estat en els seus sermons. Detingut, el feren comparèixer al davant del tribunal i havent llegit tota una llista de suposats delictes contra la religió romana, li dirigiren un ultimàtum. Si celebrava sacrificis als déus, li perdonaven la vida. Llàtzer s'hi negà. El prefecte manà aleshores que fos fuetejat. Eren fuets amb puntes de ferro, de manera que acabat el suplici, l'hebreu Llàtzer era tota una nafra.
El tancaren, llavors, a la presó. Al cap d'uns dies, el torturaren novament. Amb sagetes i amb planxes de ferro candent. Finalment, el jutge, veient que no en trauria cap mena de renec, ordenà que el decapitassen. Això succeïa tal dia com avui, quan Llàtzer havia complit els setanta-tres anys. Els cristians soterraren el seu cos dins una cova. El calabós on va estar presoner es conserva en el monestir de monges de San Beneto, famós convent de Sant Salvador de Marsella. El cap del sant, convertit en apreciada relíquia, es guarda a la seu d'aquella ciutat. La resta de les seves despulles fou traslladada pel bisbe Vivald, l'any 957, a Autun, quan era rei de França Lotari. Però aquest Llàtzer, nascut a Betània, a una llegua de Jerusalem, d'una família jueva rica i noble, fill de Sir i Eucària, ja havia mort una primera vegada. Era el gran de tres fills, essent les altres Marta i Maria. Maria heretà el castell de Magdala, on anà a viure, i Llàtzer restà amb la seva germa na Marta a la hisenda que tenien a Betània. Sempre que Jesucrist passava per Betània era allotjat a casa de Llàtzer.
Maria de Magdala, com li deien, s'havia entregat, en el seu castell, a una vida de plaers sexuals i l'amistat de Jesucrist i les seves predicacions a Betsaida i Cafarnaüm, pobles propers al castell, la convertiren. A començaments de l'any 30, Llàtzer es posà molt malalt i morí. L'evangeli ens narra com Jesucrist el ressuscità. Llavors, el Gran Mestre anà amb els seus deixebles a la ciutat d'Efren, mig amagat, ja que la notícia del miracle havia commogut molta gent que volia conèixer el «ressuscitat» i alhora escandalitzat escrives i fariseus. Al cap de sis dies, Jesús tornava a Betània i era convidat a dinar a casa d'un tal Simó. Llàtzer era un dels convidats. I l'expectació per part dels curiosos no podia esser més gran. El mort era viu i menjava de gust.
Després de la mort de Jesús, la família de Llàtzer, amenaçada, abandonà Betània i anà a viure a Jope, ciutat marítima, a set llegües de Jerusalem.
Però el perill de la persecució els obligà, finalment, a embarcar-se. Es dirigiren a Marsella, que era una de les ciutats més importants de la Gàl·lia, potser la més populosa després de Roma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.