Guillem Ginard, director insular de Cultura, es va sentir identificat amb el propòsit del muntatge, «ja que fa poc que jo n'he fet 30». L'obra arriba amb la col·laboració del Consell de Mallorca i la coordinació de Vicens-Rubio Produccions. Sobre això, Ginard afirmà que «aquesta companyia ja ens té acostumats a espectacles de gran nivell. Per això, en un temps de Nadal en el qual ha de prevaler l'alegria, que millor que el teatre i una comèdia per oblidar els maldecaps del dia a dia».
Ja en tinc 30! és el títol definitiu de l'obra Íntimes loquacitats, amb la qual Jordi Silva fou mereixedor de la II edició del premi de la Fundació Romea. Posteriorment, el muntatge d'Àngel Llàcer ha aconseguit un gran èxit de públic al Teatre Condal de Barcelona, on ha estat representada en més de 80 funcions.
Més que una història, Ja en tinc 30! presenta una sèrie d'escenes intercalades en les quals s'explica la creixent crisi existencial d'Andreu, un fill de bohemis ara benestants que «intenta explicar en el seu entorn els condicionants de la crisi en complir els 30 anys», indicà Pablo Derqui, protagonista del muntatge.
L'actriu Mont Plans, que interpreta el paper de la mare d'Andreu, precisà ahir que l'obra planteja un conflicte, però que a la vegada es parla de l'amor desitjat, de la quotidianitat dels canvis que es fan a la vida i els conflictes que comporten, o per exemple la relació amb la seva mare, que també esta immersa en la crisi dels 50, de la menopausa». Sense tenir cap «moralina», Plans afirmà que allò important és que «les crisis serveixen per fer una passa endavant en les nostres vides».
En el paper de l'al·lota d'Andreu es troba un rostre prou conegut del públic. Mariona Ribas és un dels personatges principals de la telesèrie de TV3 El cor de la ciutat. A Ja en tinc 30! interpreta el paper de Laura. Ribas explicà que «en el fons tots els personatges de l'obra tenen les seves petites crisis i, com el personatge d'Andreu és una mica escoltador, tots acaben carregant-li els seus problemes i ansietats».
El personatge d'Andreu és com «el d'un Peter Pan que no vol abandonar l'adolescència. Els pares que tenen fills d'aquesta edat riuen molt, perquè els veuen identificats en els personatges. Allò important és que plantejar-s'ho és terapèutic per si sol, l'exercici de riure's d'un mateix ja és suficient i quan te n'adones te n'alegres».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.