Magalluf Natgar (1366)

A rel d'haver publicat el meu darrer llibre: «El Call de Palma», a la col·lecció «Mallorca, passa a passa», de l'editor Miquel Font i que tan bona acollida ha tengut des del primer dia per part del públic lector, l'associació Arca-Llegat Jueu, m'encarregà de fer un parell d'itineraris pel que fou el barri jueu medieval de Ciutat en qualitat de guia. La primera resposta del passat diumenge dia 12 fou molt bona, més d'una vintena de persones que al llarg de dues hores i mitja s'interessaren per les meves explicacions i pels racons urbans que els anava mostrant. Els carrers Veinat, Poquet, Conrado i de la Volta de Can Dussai varen atreure l'atenció d'aquells que portaven càmares fotogràfiques ja que són autèntics escenaris medievals. Al davant del carreró que no passa, dit de Can Poquet, vaig llegir un fragment de la novel·la del premi Nobel de Literatura 1978 Isaac Basshevis Singer, «Satan in Goray», per tal de situar dins l'àmbit dels guetos europeus com eren aquests carrerons del Call de Mallorca, semblants a tots els altres d'arreu del continent. «L'antiga casa on residien tenia gruixuts murs de pedra i petites finestres, quasi a altura de teulada. L'entrada era baixa i obscura com la d'una cova, i sortia a un carreró que no passa. El pati, de sol irregular, estava tot ple de clots i munts de deixalles. Reb Zeydel Ber no havia tornat a casar-se ni tenia fills. Tenia cura de la seva casa la sogra, una dona de prop de noranta anys, sorda, amb la cara de cera i arrufada, la pell plena de taques i pels. Reb Zeydel ocupava dues cambres, a les quals accedia per un estret passadís. Dormia dins una habitació que tenia un ample llit de cobricel amb cortinetes vermelles de vellut arnat, un atril per a les pregàries i un bagul tot ple de llibres...»