Miquel Ferrà i Martorell16/12/04 0:00
TW
0

A rel d'haver publicat el meu darrer llibre: «El Call de Palma», a la col·lecció «Mallorca, passa a passa», de l'editor Miquel Font i que tan bona acollida ha tengut des del primer dia per part del públic lector, l'associació Arca-Llegat Jueu, m'encarregà de fer un parell d'itineraris pel que fou el barri jueu medieval de Ciutat en qualitat de guia. La primera resposta del passat diumenge dia 12 fou molt bona, més d'una vintena de persones que al llarg de dues hores i mitja s'interessaren per les meves explicacions i pels racons urbans que els anava mostrant. Els carrers Veinat, Poquet, Conrado i de la Volta de Can Dussai varen atreure l'atenció d'aquells que portaven càmares fotogràfiques ja que són autèntics escenaris medievals. Al davant del carreró que no passa, dit de Can Poquet, vaig llegir un fragment de la novel·la del premi Nobel de Literatura 1978 Isaac Basshevis Singer, «Satan in Goray», per tal de situar dins l'àmbit dels guetos europeus com eren aquests carrerons del Call de Mallorca, semblants a tots els altres d'arreu del continent. «L'antiga casa on residien tenia gruixuts murs de pedra i petites finestres, quasi a altura de teulada. L'entrada era baixa i obscura com la d'una cova, i sortia a un carreró que no passa. El pati, de sol irregular, estava tot ple de clots i munts de deixalles. Reb Zeydel Ber no havia tornat a casar-se ni tenia fills. Tenia cura de la seva casa la sogra, una dona de prop de noranta anys, sorda, amb la cara de cera i arrufada, la pell plena de taques i pels. Reb Zeydel ocupava dues cambres, a les quals accedia per un estret passadís. Dormia dins una habitació que tenia un ample llit de cobricel amb cortinetes vermelles de vellut arnat, un atril per a les pregàries i un bagul tot ple de llibres...»

En el Carrer de la Torre de l'Amor sorgí la figura d'aquell Magalluf Natgar que ara he retrobat en uns documents investigats per l'historiador Ramon Rosselló Vaquer. N'evocaren la llegenda que, segons sembla, no és tal llegenda sinó història pura. El nom de Magalluf ha restat en el topònim d'una platja del terme de Calvià, avui convertida en autèntica ciutat costanera, amb gratacels i tot. Però era nom jueu i àrab. L'escriptor Amin Maalouf, nascut en el Líban i resident a París des del 1975, autor de «La invasió», té com podem veure aquest mateix cognom. Anem, però, els documents esmentats: «El 1366 Bernat Muntaner i Simó Ripoll devien 23 lliures i mitja al jueu Magalluf Natgar. Dos anys després Simó Ripoll reconeixia deure 11 lliures i 15 sous a Moixí Xulell, d'altra banda Guillem Mager devia 70 sous a Jafuda Almell, jueu argenter. Els jueus Issac Abdalhach, Marsoch Amorós , Magalluf Natgar i Sadra Bubu l'any 1369 reclamaven 17 lliures i 12 sous a Miquel Penya i Guillemó Mager».