14/12/04 0:00
TW
0

REDACCIÓ.Palma.
L'historiador Àlvaro Santamaría finà ahir a Palma als 87 anys d'edat. Des de feia alguns mesos havia alentit la seva intensa i inquieta activitat investigadora a causa d'una malaltia. Tanmateix, això no li impedí veure la publicació del treball que seria el seu darrer llibre, Historia de una marginación: la participación del Reino de Mallorca en el interregno de la Corona de Aragón (2001), i la reedició en fascicles d'El valle de Sóller y Mallorca en el siglo XVI al setmanari Sóller (1955).

Àlvaro Santamaría Arández va néixer a Borriol (País Valencià). Es llicencià en història a la Universitat de València (1942) i es doctorà a la Universitat de Madrid amb la tesi El levantamiento foráneo de Mallorca (1948). Va ser professor d'aquesta Universitat (1940-43) i passà a Palma com a catedràtic de geografia i història dels instituts Joan Alcover i Ramon Llull (1943-70).

Des del 1967 fou professor de la Secció Delegada de Palma de la Universitat de Barcelona i, des del 1978, de la Universitat de les Illes Balears. Director del Departament d'Història Medieval (1973-85), el 1977 fou nomenat catedràtic d'Història Medieval. Des d'aquesta secció impulsà la investigació històrica sobre la conquesta i el repoblament de Mallorca, el desenvolupament institucional del Regne de Mallorca, la Revolta Forana i les Germanies, el lul·lisme, el trànsit a la modernitat a Menorca i la història local.

L'obra
Àlvaro Santamaría és autor d'una vasta obra d'investigació de la qual es poden destacar, entre d'altres llibres, El reino de Mallorca en la primera mitad del siglo XV (1955); Aportación al estudio de la economía de Valencia en el siglo XV (1966); Mallorca del Medievo a la Modernidad (1970); En torno a la evolución del modelo de sociedad en el reino de Mallorca (1981); La promoción universitaria en Mallorca. Época de Fernando el Católico (1983); Nueva Planta de Gobierno de Mallorca, Enfiteusis urbana y Real Cabrevación (1989); Ejecutoria del Reino de Mallorca (1990); La Reconquista y la Repoblación del Reino de Mallorca (1991) i Conversaciones de la dinastía de Mallorca (1993). A més, publicà articles en nombroses revistes especialitzades i col·laborà en la Història de Mallorca, coordinada per Josep Mascaró Passarius.

El 1998, el Govern de Jaume Matas distingí Àlvaro Santamaría i el també historiador Miquel Batllori amb la Medalla d'Or de la Comunitat. En ser entrevistat en aquella ocasió, Santamaría deixà clar que discrepava de «la visió pancatalanista sobre la Corona d'Aragó. La Corona era una organització en la qual cada territori tenia la seva pròpia personalitat, i els quatre territoris que la formaven estaven units entorn de la figura del rei. Això va fer possible que la unió es mantingués fins i tot quan no hi havia rei, com succeí en el cas de la crisi per l'interregne de Casp».

Tot i que la interpretació de la història de la Corona d'Aragó realitzada per aquest estudiós sigui discutida, ningú no ha qüestionat mai la seva autoritat acadèmica ni la rigorositat de les seves investigacions, que han fet de les obres que escriví matèria d'estudi a les facultats d'Història i de Dret en totes les universitats espanyoles.