Tomeu Penya: «Després de tantes fases ja som un artista multiusos»

«El disc comença amb una sèrie de balades, molt actuals, en les quals cant els somnis. Però no renuncii a la cançó satírica, ni a l'eròtica ni a les rialles. Això sí, sense passar-me mai», explicà el cantautor. «Tal vegada la cançó més comercial és la que dóna nom a l'àlbum però la que, com deim a Mallorca, em du més de cul en aquests moments és S'aire que respir». Es tracta d'una versió «en mallorquí» d'un clàssic de The Hollies, signat per Hammond i per Hazelwood i anomenat The air that I Breathe, precisà Penya. L'àlbum ha tingut la col·laboració de músics com Marta Elka o Jaume Ginard, triats expressament.

El músic confessà que aquesta vegada s'ha atrevit amb l'anglès en Last Train to Barcelona, després del seu projecte en castellà, i assenyalà que «els idiomes hi són per entendre's. No estic barallat amb cap i m'exprés bé en anglès perquè he recorregut aquest país i sempre he estat admirador d'aquesta gent».

Així, manifestà que un dels seus treballs s'exposa al Museu del Country de Nashville (EUA) i que «ara em penedesc de no haver-hi anat a actuar quan m'ho oferiren». Les presentacions del disc encara es negocien, però pareix probable una actuació a Palma el mes de gener per donar a conèixer aquests temes nous, mentre que el concert al Palau de la Música de Barcelona seria a final de març.