A la taula presidencial, Pere Rotger, president del Parlament; Francesc Fiol, conseller de Cultura; Rafael Perelló Peralada i Jaume Mir, secretari i president de l'acadèmia respectivament, seguiren amb interès la dissertació de Conrado de Villalonga, que culminà el seu discurs reivindicant la instauració d'«una càtedra lul·liana» i d'un departament «de les llengües semítiques» a la Universitat de les Illes per mantenir viva la figura i l'obra del pensador mallorquí.
La justificació en aquesta petició havia estat argumentada prèviament per l'acadèmic, quan afirmà que «Llull va ser per la llengua catalana el mateix que Dante per a l'italià, el creador del vernacle, el reivindicador de la paraula quotidiana del ciutadà, l'home que va parlar de Déu i de les coses sagrades abandonant parcialment el llatí i donant veu a la llengua viva que es parlava entre la gent del carrer».
Aquests van ser alguns dels mèrits que Conrado de Villalonga va lloar del filòsof davant els acadèmics, després d'haver aprofundit en la seva vida -des del seu naixement el 1232- i la seva obra. L'expert començava recordant els primers anys de vida d'un home «lliurat a la bona vida», casat amb Blanca Picany i pare de dos fills, fins que en arribar als 30 anys es convertí en «paradigma del savi que ha de cimentar la seva llegenda» transformat per la força de la fe. Tanmateix, aquest no va ser un camí fàcil, i Villalonga recordà als assistents els moments de crisi que visqué el pensador: «La il·luminació de Randa, on tingué la visió de la seva Art, moment àlgid de la seva conversió; i la crisi de Gènova, quan Llull visqué una etapa de defalliment de la seva fe».
Pel que fa a la vessant creativa, l'obra sobre la qual Ramon Llull vessà el seu pensament, serví a Villalonga com a segon eix discursiu. L'acadèmic recordà que l'autor de Blanquerna tractà «totes les matèries científiques i teològiques del seu temps», fet que es traduí en una ingent quantitat d'obres -«unes 250 si descomptam les apògrafes», apuntà-, «on s'hi cultiven tota classe de gèneres i estils».
D'aquesta immensa producció, Villalonga destacà eLlibre de l'ordre de cavalleria (1275), Blanquerna (1283), «la primera novel·la d'aventures europea», eLlibre de contemplació i eDesconhort van ser algunes de les obres que l'expert cità com exemple, sense passar per alt la seva poesia i el gran pla de Llull per convertir els infidels: Miramar, el col·legi on s'ensenyarien llengües orientals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.