TW
0

Neix a Breslau, Silesia, actualment Wroclaw, Polònia, el físic Max Born, que igual que Schrodinger i Dirac, dedicà la seva principal tasca científica a establir les bases de la que seria anomenada mecànica quàntica. Born va saber donar una interpretació probabilista a l'electró-ona, segons la qual, l'augment i la disminució de les ones es pot prendre de manera que indiquin l'augment i la disminució de la possibilitat que l'electró es comporti com si existís en punts específics del que deim «paquet d'ones». Born havia marxat a Alemanya per a fer-hi la majoria de les seves experiències científiques però quan els naionalsocialistes pujaren al poder i el dictador Adolf Hitler es va fer amo del III Reich, Born fugí del país i aconseguí d'arribar a Anglaterra i més concretament a Cambridge, el 1933. Allà fou professor de física matemàtica a la famosa universitat d'Edimburg el 1936 i li era concedida la ciutadania britànica el 1939. Després de jubilar-se el 1953 viatjà a Alemanya i un any després era premiat amb el Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica, guardó que va compartir amb Bothe.

La mecànica quàntica és part de la física que estudia els fenòmens a nivell microscòpic, és a dir, mol·lecular, atòmic i subatòmic. Els primers fenòmens de tipus quàntic havien estat observats per Planck el 1900 i per Einstein el 1905. Llavors, confirmades aquelles hipòtesis amb el descobriment de l'efecte Compton el 1924, Heisenberg, Born i Jordan treballaren l'anomenada mecànica de matrius, mitjançant la qual és associada a cada magnitud física una matriu. Amb això, les equacions del moviment es transformen en equacions matricials. Després, el 1926, Schrodinger demostrava la seva equació d'ona, i també que el quadrat de la funció d'ona té un significat físic clar: representa la possibilitat de trobar la partícula en un punt determinat de l'espai. Així, doncs, l'equació de Schrodinger substitueix les equacions de la mecànica clàssica i el problema de la determinació de l'estat d'un sistema equival a la recerca de la funció d'ona associada al mateix. Mancarà aleshores de sentit parlar de posició, de trajectòria o estat d'un sistema, conceptes que en llenguatge probabilístic es tradueixen per «probabilitat de trobar una partícula en un punt donat de l'espai», Max Born morí a Gotinga el 5 de gener de 1970.

Una vegada més hem de veure que els misteris de l'univers són esbrinats per l'esforç de tot un conjunt de cervells científics que de la mateixa manera que els totxos d'un mur se sostenen sobre al tres totxos, Born, Schrodinger, Dirac, Heinsenberg, Jordan, Bohr, Planck, De Broglie i Einstein, formaren també els fonaments investigadors de la mecànica quàntica, un esforç col·lectiu que sempre, des de la nostra profanesa, haurem d'agrair.