Al marc d'aquesta trobada, la Secció d'Arqueologia del Col·legi Oficial de les Balears va proposar també un curs d'arqueologia d'urgència a nivell estatal, que es realitzarà a través d'una plataforma digital. Aquest curs, que es dirigirà des de Palma, té l'objectiu de «vehiculitzar tot el que estam consensuant tant professionals com arqueòlegs», i, segons Ferran Tarongí, podria posar-se en funcionament el pròxim 2005.
En aquest encontre, Ferran Tarongí i Josep Merino, president i vicepresident de la Secció Arqueològica del Col·legi Oficial de les Balears, van coincidir amb la resta d'experts en la necessarietat de consensuar a nivell d'Estat eines de protecció del patrimoni.
En aquest sentit, la principal mesura que es vol adoptar és informar a les Institucions de les Illes, i als òrgans de Govern de la resta de Comunititats Autònomes, de la necessarietat que les excavacions arqueològiques s'han de realitzar prèviament a la concessió de la llicència i a l'inici de les obres. Tot i que aquest acord es fa extensiu a la resta de Comunitats Autònomes, segons Tarongí, «els arqueòlegs reconegueren com a situació excepcional la pràctica que es viu a Mallorca, on la concessió i les obres es fan abans o paral·lelament al treball científic com és el cas de Sa Calatrava», senyalà.
Segons explicà el president de la Secció Arqueològica del Col·legi Oficial aquesta condició hauria d'«aplegar-se a un Pla Especial de les ordenances municipals i hauria de reflectir-se, així mateix, en el Decret d'Intervencions Arqueològiques i Paleontològiques». Pel que fa al segon acord, l'elaboració d'un document per consensuar la redacció dels informes tècnics, els arqueòlegs cerquen una fórmula per evitar la instrumentalització d'aquests informes. «Això significa que qualsevol opinió de l'arqueòleg restarà al marge del que és pròpiament el discurs tècnic, que ha d'anar sempre orientat a la protecció del patrimoni».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.