TW
0

P.G.Palma.
«Poeta del coneixement», com l'anomena Hèctor Bofill, o «poeta figuratiu», en paraules de Valentí Puig, Josep Lluís Aguiló irromp amb força dins l'actual panorama literari català. El poeta de Manacor va presentar a l'Espai Mallorca de Barcelona els seus dos poemaris editats enguany, La biblioteca secreta (Col·lecció El Turó/Sa Nostra), amb pròleg d'Hèctor Bofill, i L'estació de les ombres (El Tall), prologat per Valentí Puig, amb il·lustracions de Miquel Llodrà.

L'acte, que comptà amb l'assistència de la consellera de Cultura del Consell de Mallorca, Dolça Mulet, va significar el debut de l'autor a la Ciutat Comtal, que també va comptar amb el suport del crític i poeta Sam Abrams i d'Hèctor Bofill. Abrams va definir Aguiló com «un poeta realista, a qui no li fa por la vida», i va remarcar la complexitat de la poesia del manacorí. «És un poeta subversiu, sincer i sencer, però especialment vital, que fa una poesia d'alta competència intel·lectual», afegí el crític.

Per la seva banda, l'escriptor Hèctor Bofill, autor del pròleg de La biblioteca secreta, va assegurar que Josep Lluís Aguiló és «l'esperança blanca de la poesia catalana a Mallorca», en tant que el considera hereu directe dels grans poetes de la tradició mallorquina. Per Bofill, premi Ciutat de Palma en la passada edició dels guardons, la poesia d'Aguiló «està inundada de la seva tradició poètica i és clara deutora de Blai Bonet i de Bartomeu Fiol», afirmà.

A l'acte de presentació dels dos poemaris, l'autor manacorí va optar per agrair sincerament el suport dels escriptors i editors, que «han fet possible la publicació d'aquests dos volums». Josep Lluís Aguiló va cloure la seva intervenció recitant una selecció dels seus poemes. Tot i que aquesta ha estat la primera presentació pública de la poesia d'Aguiló a Barcelona, l'autor de Manacor va escriure el seu primer llibre de poemes, Cants d'Arjau, fa devuit anys sota el patrocini de Miquel Àngel Riera. Ha estat, però, l'aparició d'aquests dos poemaris, l'any 2004, la que ha propiciat nombrosos elogis a una poesia que, tal com apunta Bartomeu Fiol, inclou títols que «han de tenir assegurat un lloc en qualsevol futura antologia del gènere».