Jelinek aborda la dificultat amb el llenguatge en un discurs en vídeo

Els qui esperaven un text polèmic sobre la política austríaca quedaren decebuts, ja que Jelinek s'estimà més deixar per als annals dels premis un discurs radicalment literari. En un to bastant delirant, la premi Nobel de Literatura 2004 exposà les tensions subjacents a l'acte d'escriure, com també la relació ambivalent d'amor i odi que té tot aquell que treballi amb el llenguatge.

«I el llenguatge, el ca que hauria de protegirme, que per això el tenc, ara m'ataca. El meu protector em vol mossegar», manifestà en el seu discurs. El text començà referint-se a la impossibilitat d'expressar la realitat a través de l'escriptura, com també a la dificultat o, millor dit, a la impossibilitat del literat per posar ordre en el seu llenguatge. «Allò escrit, que hauria de tractar dels fets, s'escapa de les mans com el temps», digué.

A més, el to i el contingut de la dissertació serviren per ressaltar de quina manera Elfriede Jelinek ha assumit el Nobel. La seva absència a l'Acadèmia Sueca remarcà el caracter hermètic del seu text, com a evidència que es manté enfora de les celebracions físicament i espiritualment. En els discursos dels darrers premiats sempre s'hi podia percebre que els guardonats s'alegraven d'haver arribat tan lluny. En de Jelinek només reflectí desesperació, similar a la que, segons assegurà, sentí en rebre la notícia que li havien concedit el guardó.