Miquel Ferrà i Martorell07/12/04 0:00
TW
0

És un dels personatges literaris, és a dir, de ficció, més famosos i populars, extret de la Comèdia Humana de Balzac. La novel·la es troba enquadrada per un petit municipi de províncies, Saumur, i el tema gira entorn del vell avar Grandet i l'instint de la seva filla Eugènia. El senyor Grandet ha adquirit pels camins de l'avarícia i l'usura una fortuna immensa. Malgrat que Eugènia té molts pretendents, es casarà amb el seu cosí Charles, però Charles s'arruïna i el senyor Grandet frena la passió dels joves tot enviant el xicot a les Índies. Charles marxa sense sospitar la riquesa del seu futur sogre i porta només una miqueta d'or que la seva promesa posseïa. Aquest jura que un cop restablerta la seva fortuna, tornarà per a casar-se. Quan el senyor Grandet sap que Eugènia ha donat el seu or, s'enfada i castiga durament la seva filla, tan durament que a causa de les violències, la mare, Madame Grandet, mor del disgust. El vell avar aprofita aleshores el dolor de la seva filla per tal que rebutgi el llegat de sa mare. I tanmateix, l'avar mor també. D'aquesta manera Eugènia esdevé propietària d'una fortuna de disset milions. Encara conserva el record del seu cosí Charles i l'estima de debò, però aquest la té ja del tot oblidada i no sospita la riquesa que ella pugui tenir. Un dia li retorna, per correspondència, la suma que li deu, i alhora, li anuncia que es casarà amb una rica hereva. Eugènia, trista i resignada, deixarà passar els anys i amb la seva fortuna farà el bé a altres persones necessitades.

«Dotada de la finor d'aquest tacte que el solitari adquireix amb les seves perpètues meditacions i per l'exquisida visió de totes les coses que contempla, Eugènia, acostumada per la dissort i per la seva educació a endevinar-ho tot, sap que el president desitjava la seva mort per a trobar-se en possessió d'aquella immensa fortuna, augmentada encara per les herències del seu oncle el notari i del seu oncle el capellà, als quals Déu havia reclamat a la seva sina. La pobra solitària compatia el president. La Providència li havia fet revenja dels càlculs i de la maleïda indiferència d'un espòs, que respectava com la més sòlida garantia la passió sense esperança que feia viure Eugènia...».

La història s'anava repetint un i altre cop. Sempre hi havia algú esperant la mort d'algú altre per tal d'aconseguir-ne el llegat.

Doblers a costa d'un falliment. Ambició macabra. El problema de les herències i dels hereus en disputa. Tot plegat pot portar a la crisi dels sentiments familiars, a tota mena de frustracions i decepcions.