Les darreres hores del «Miquel Caldentey»

Exemple emblemàtic de la històrica flota de vela balear, aquest vaixell, construït a les acreditades drassanes Llompart, inicià les seves singladures el 1916. Va pertànyer a diversos armadors mallorquins fins que el 1973 fou adquirit per la naviliera francesa Compagnie Mediterranee des Golettes, per ser destinat a activitats turístiques.

Sobre les seves velles quadernes acumula part de la història de la navegació balear, amb successives singladures a vela i a motor entre l'arxipèlag, la Península i el Sud de França, carregant tot tipus de mercaderia a granel. Després de solcar calmes i capejar temporals vora els seus contemporanis de la Naviera Mallorquina, Miquel Estela..., o tantes altres navilieres, que desaparegueren entre els anys 60 i 80, ara arriba l'hora aMiquel Caldentey. Trist final per a tan nobles vaixells amb les característiques i artesanals proes de violí i miralls de popa que, emmarcant els seus noms, ja llegendaris, enarboraren la nostra contrasenya més enllà del litoral de les illes. Ara, eMiguel Caldentey, oblidat ja a l'illa que el veié néixer en plena Gran Guerra de mans dels mestres d'aixa de Santa Catalina, culmina un procés de profunda degradació que ha rebentat ja algunes planxes del folre i amenaça la integritat del casc.

Es tracta d'un dels darrers supervivents de la gran flota de vela balear que en la seva època de màxima esplendor, entorn del 1870, arribà a sumar més de 120 velers. Una època, el record de la qual es difumina en la memòria a l'espera de comptar amb un museu a l'altura, que reculli aquest important llegat documental del nostre patrimoni històric marítim.