Núria Espert: «La Celestina és el paper més bonic que he fet en la meva vida»

-Per què heu decidit ara transformar-vos en la Celestina?

-Perquè em venia molt de gust treballar amb Lepage, un dels millors directors del món. Aquest va ser el títol que ens venia de gust fer a tots dos. Si hagués hagut d'escollir sola quin personatge dur a terme, no hauria elegit aquest perquè l'he vist moltes vegades i creia que no es tractava d'un paper per a mi. Ara sóc molt feliç. És el paper més bonic que he fet a la meva vida.

-El Teatre Nacional de Londres us proposà treballar a «La Celestina» fa uns anys però rebutjàreu el projecte.

-Primer vaig dir que sí, però després vaig canviar d'opinió. Estic convençuda que vaig encertar de ple. Estava predestinada a treballar en aquesta Celestina en concret.

-Heu assegurat que es tracta d'una ruptura en la vostra carrera.

-Sí. És un paper completament diferent d'aquells que estava acostumada a fer. He interpretat heroïnes meravelloses com Maria Callas o Medea. Aquest personatge tan complex, tan divertit i tan savi és oposat al que sempre he fet. Per això estic tan contenta.

-No considerau la Celestina una heroïna diferent?
-És molt fosca. Es tracta d'una pobra dona molt sàvia però sense diners, miserable. Algú pot veure-la com una heroïna, però jo no. Per mi és una supervivent, una dona amb una fortalesa extraordinària que ha tingut una existència dura i que ha conservat tota la seva sensualitat, les ganes de viure i el respecte per l'amor dels altres.

-En què es diferencia aquest muntatge de la resta?

-En moltes coses. Els decorats són sorprenents. És un muntatge molt màgic, amb moments plens de poesia. També hi ha un realisme vital molt fort que no havia vist en altres produccions.

-Quina és la petjada de Lepage?
-El director canadenc ha trobat l'originalitat perquè ha mirat l'obra d'una manera diferent. Procedeix d'una altra cultura, fet que li permet no tenir tots els prejudicis que tenim, aquests prejudicis que fins i tot he viscut jo perquè sé massa coses sobre la història. Lepage arriba amb una mirada més lliure i amb un gran amor al text. Volia trobar el que és al llibre però que no hi surt: la nostra raça, la nostra manera de moure'ns i de parlar, la nostra força.

-Perquè els dos amants sempre s'han presentat com si fossin Romeu i Julieta, encara que no hi tenen res a veure. Són uns amants amb una sexualitat molt forta. Està escrit d'aquesta manera, però mai no s'ha presentat així.

-Robert Lepage intentava mostrar amb l'obra el caos que es viu avui. «La Celestina» és una història actual?

-El text és molt actual. Totes les situacions de luxúria, avarícia o gelosia estan sobre l'escenari i la gent riu perquè semblen escrites aquell mateix dia.