El film, estrenat despús-ahir a Madrid, és així mateix un document amb múltiples curiositats sobre la polièdrica personalitat d'aquest «artista global». Un personatge, surrealista en si mateix, que, com ell preconitzà, ha quedat per a la posteritat com «una bona cuinera de la pintura a l'oli», però que, segons Cabanillas, tenia en la direcció cinematogràfica l'autèntica fixació de la seva vida.
Cabanillas explicà que «Dalí arribà al cinema no des de l'intel·lecte o pel Dalí surrealista, sinó des del cor, des de l'infant que mai no deixà de ser». Des de la infantesa sentia «fascinació per la imatge» i el cinema era una de les seves grans diversions, però fou a partir de la seva entrada a la Residencia de Estudiantes i l'amistat que mantingué amb Luis Buñuel quan començà a abocar-hi el seu raig de surrealisme. D'aquesta primera etapa és l'obra mestra El perro andaluz i La edad de oro, ambdues amb Buñuel. Com a curiositat, cal destacar que a l'inici d'aquest darrer film apareixen quatre bisbes i s'al·ludeix a «cuatro mallorquines», entre els quals hi ha el ceramista de Miró, Joan Artigas.
Després d'aquesta cinta, una sèrie de desavinences, en què Gala era per enmig, refredà l'amistat. Mai més no tornaren a col·laborar. Dalí obria nous horitzons. Posà els ulls a Hollywood, on assoliria gran popularitat. Establí contactes amb els surrealistes del moment, Walt Disney, Harpo Marx i Cecil B. de Mille. D'aquestes relacions és especialment significativa la de Disney. Per a ell féu els esbossos del que Cabanillas definí com «el primer videoclip de la història». Es tracta d'una sèrie de dibuixos i 18 segons de filmació que en el seu moment foren rebutjats, i que l'any passat, seixanta anys després, la factoria realitzà i presentà als Oscar.
Especialment significativa fou també la col·laboració amb el mestre del suspens. Per a Hitchcock féu la sèrie de decorats que representen el somni que Gregory Peck té a Recuerda. Fou una experiència més de l'etapa americana de Dalí, de la qual al final fugí perquè l'«ofegava».
De tornada a Cadaqués, centrà la frustració pel cinema amb la seva dedicació a la publicitat... La seva imatge ven i «participa en la publicitat per fer-se publicitat a si mateix». D'aquesta manera és com l'excèntric i provocador personatge anuncià des de xocolata fins a cotxes o companyies aèries... deixant palès, segons Cabanillas, «el gran comunicador d'imatges que fou, segurament el millor del segle XX».
Fins a la seva mort la vocació pel cinema marcà la seva vida. Quan quasi no podia moure's, escrigué a Buñuel per proposar-li un projecte. La resposta, després de mitja vida sense relació, fou: «Llàstima, estic retirat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.