Sebastià BennàssarPalma02/12/04 0:00
TW
0


Dues classes magistrals, quatre conferències i 24 ponències en quatre dies. Aquests són els números que defineixen el congrés internacionaJoan Alcover, Miquel Costa i Llobera i els llenguatges estètics del seu temps, organitzat pel departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, la Fundació Rotger Villalonga i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Aquesta serà la principal aportació de la UIB a la commemoració del 150è aniversari del naixement dels dos poetes, que varen ser definits pel professor Joan Mas com «dos clàssics». El congrés, al qual s'han inscrit un centenar de persones, té com a objectius aprofundir en el coneixement de l'obra de Costa i Alcover i del seu context històric i cultrual; estudiar-los des d'una perspectiva que vagi més enllà de l'insularisme, és a dir, no tractar-los únicament com a poetes mallorquins; i situar Costa i Alcover en el marc dels moviments estètics entre els segles XIX i XX.

El congrés va arrencar amb la lliçó inaugural de Jordi Castellanos, titulada Joan Alcover i els corrents poètics del Modernisme. En la seva intervenció, el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona va explicar com el pas de la llengua castellana al català del poeta ve condicionat per la seva pròpia actitud poètica, «a la recerca d'un cert verisme i d'unes experiències personals. Aquest camí també es vincula de manera clara a l'èxit del Modernisme a Mallorca».

Així mateix, Castellanos va explicar les relacions de Joan Alcover amb Santiago Rusiñol i Josep Carner des de vies diferents i detallà la seva manera de concebre la poesia, que Alcover sentia molt propera a Maragall. Així mateix, Castellanos va dir que «la idea de l'Escola Mallorquina és el fracàs del Modernisme mallorquí, és la reducció al camp literari del projecte cultural del Modernisme, que havia volgut ser molt més ample».

La secretària del congrés, la professora de la UIB Margalida Pons, va indicar que «en aquestes jornades també es vol desfer el mite de la unió entre Costa i Alcover, que moltes de vegades estan considerats com a part d'un tot. Aquestes ponències han de destacar per la seva individualitat, que en el cas de Costa es marca per la recuperació del món clàssic i en el d'Alcover per fer una poesia existencial, una poesia feta més des del jo i un llenguatge nou».

A més, els organitzadors varen explicar que en els propers anys sortiran a la llum estudis sobre Alcover i la seva poesia «que en aquests moments estan sent objecte de tesis doctorals diverses. Nosaltres hi volem contribuir amb aquests actes».