Neix, segons alguns historiadors, tal dia com avui, Publi Ovidi Nasó, una de les majors figures de les lletres llatines. La seva infantesa i jovenesa varen transcórrer dins un clima familiar i social d'abundància i de plaer. Cantà versos amorosos a una dama anomenada Corina. El seu llibre, Ars amandi, en el qual vol ensenyar com s'ha de conquerir una dona i aconsella al mateix temps de quina manera aquesta ha de saber mantenir l'amor del seu amant, va sorprendre els lectors de l'època. Però la seva obra mestra és la Metamorfosi, que parteix de la creació del món i acaba amb la mort de Cèsar. Ens presenta, doncs, una història universal en hexàmetres.
Però no la història estricta de l'home, sinó de la mitologia que envolta l'home. Es basa, per tant, en dues-centes cinquanta llegendes en les quals té lloc alguna transformació o metamorfosi, això és, com Dafne esdevé un llorer, Atles una muntanya, etc. El poema vessa un llenguatge elegant i profund, conté meravelloses descripcions de paisatges i a través d'una fina penetració psicològica fa més humans els déus i les seves passions. La seva obra Fastos és igualment una aportació periodística literària a la història popular de Roma, puix que ens descriu les festes i els ritus de la cultura llatina tot seguint l'ordre cronològic del calendari, tema del qual he parlat, diferents vegades, en el nostre clàssic «parenòstic» que per aquestes dates apareix cada any a les llibreries, a les papereries i als quioscs. Desterrat a la mar Negra per raons polítiques escriví Tristia, document humà que expressa el seu enyorament per la metròpoli. També redactà les seves Epístoles, en les quals narra les seves vivències en el desterrament i que és necessari inserir dins el gènere que encetava: la literatura epistolar. Recordem les Epístoles de Sant Pau, canòniques, en nombre de tretze, notables pel seu admirable raonament i el seu esperit de caritat. I també les Epístoles d'Horaci, poesies en què l'autor, dins un estil familiar, aconsella sobre afers de moral i qüestions de bon gust. O si voleu, L'epístola moral a Fabi, obra mestra atribuïda a Pedro Fernández de Andrada: «Fabio, las esperanzas cortesanas/ Prisiones són do el ambicioso muere./ Aquel entre los héroes es contada/ Que el premio mereció, no quien le alcanza/ por vanas consecuencias del Estado...».
Però, tornant a Ovidi, és en la seva Heroidum epistolae on trobam l'autèntica semença del gènere i allà on Ovidi reuneix divuit cartes fictícies d'enamorats mitològics, com Dido a Enees, o Penèlope a Ulisses. El tema se centra en els mals que provoca l'absència i les gelosies que sorgeixen per por de les infidelitats. Ovidi moriria l'any 18 de l'era cristiana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.