Neix Jonathan Swift (1667)

L'autor dels Viatges de Gulliver, crític, dramaturg i novel·lista. Estudià en el Trinity College de Dublín i després de l'esclat de la guerra civil en aquella illa es traslladà a Anglaterra. Allà estant, es posà al servei de Sir William Temple, parent llunyà seu. Fou a casa d'aquest que conegué Esther Johnson, la destinatària d'unes cartes que serien recollides en el seu Diari a Stella i amb la qual Swift es casà en secret.

Retornà a Irlanda per a rebre els ordes sagrats. Això era el 1694 i després de treballar un any a la parròquia de Kilroot, tornà a Londres, on participà activament en la vida política, religiosa i literària. Els Viatges de Gulliver, escrits el 1720 i publicats el 1726, sortiren de la impremta sense el nom de l'autor i durant un temps, la crítica, un poc espantada, no va saber el que havia de dir-ne. La visió de la humanitat, a través dels fantàstics personatges de Swift, censura, d'alguna manera, el món i els seus habitants.

Per això, Swift, mestre de la genialitat, topà amb l'enemistat i amb l'odi dels qui no es volen permetre de fer autocrítica. Des de les pàgines de l'Examiner, l'escriptor es mostra defensor del govern torie i per això, el 1714, amb la caiguda d'aquest, abandona les seves aspiracions polítiques i torna a Irlanda, on passarà la resta de la seva vida. La seva apassionada posició en favor dels irlandesos contra les condicions penoses que els imposava la dominació anglesa el convertiren en una mena d'heroi nacional. Pel que fa a Gulliver, un crític actual diu que «aquest llibre, catalogat avui, per un sarcàstic malentès, com a literatura infantil, és tanmateix important per la seva dimensió humorística, que va permetre que el relat donàs camp lliure al seu misantròpic rebuig i posàs al descobert la suposada corrupció de les religions, de l'ensenyament, de les acadèmies, de la societat en general, per a la qual cosa va fer servir una amarga al·legoria de la vida de l'ésser humà: gegant entre nans i nan entre gegants, i víctima, sempre, de la malícia de la gent».

Fins i tot, ja en temps més recents, George Orwell gosà dir que «la rialla de Swift, encara avui, continua fent mal a la nostra oïda, a segle i mig de distància. Tenim molts altres grans homes per a recordar, però cap, crec, de tan gran ni de tan ombriu».

Jonathan Swift moriria a Dublín l'any 1745 i, des de llavors, el seu Gulliver no s'ha deixat d'editar a totes les llengües del món.

Un altre llibre ben interessant és la seva Proposta per tal d'evitar que els fills dels pobres d'Irlanda siguin una càrrega per als seus pares o per al país (1726), considerat com una autèntica joia de l'humor negre més sagnant.