Maragall anuncia crèdits i avals per normalitzar en els àmbits internacionals la cultura catalana

Maragall refermà el seu compromís de doblar el pressupost de la Conselleria de Cultura durant la legislatura i manifestà la satisfacció pel treball que desenvolupa la consellera Caterina Mieras, tot i les crítiques rebudes des de l'oposició, i l'Institut Ramon Llull amb Xavier Folch al capdavant.

A més d'aquestes noves fórmules financeres, assenyalà que les indústries culturals són un instrument «imprescindible en l'era de la globalització» i, per tant, la promoció de l'empresariat català capaç de competir en aquest camp «s'ha convertit en un objectiu polític de primer ordre». Maragall es manifestà satisfet pel reconeixement de la cultura catalana a Guadalajara, cosa que representa una «carta de naturalesa com no s'havia aconseguit mai fins ara», més encara perquè la pròxima edició del premi Literari Iberoamericà i del Carib Juan Rulfo s'obrirà a escriptors en català. Segons Maragall, aquest reconeixement evidencia que «el món està en condicions de superar el paradigma simple de l'estat nació» i que «el partit hi roman obert».

D'altra banda, Maragall demanà al premis Nobel de Literatura Gabriel García Márquez i José Saramago, com també a l'autor mexicà Carlos Fuentes, que s'impliquin en el «disseny del nou paradigma internacional polític, econòmic i cultural com a alternativa a les convencions habituals en matèria de governació mundial». Aquest paradigma internacional sortí del document del Fòrum de les Cultures que tingué lloc a Barcelona. Per acabar, Maragall també expressà el «somni de Catalunya» com a «motor europeu a la península Ibèrica», de participar «de manera activa en el món obert que s'està configurant com a poble lliure, despert i amic dels qui són els seus amics».