Autor de les traduccions al castellà de l'obra de Bernhard, en la revisió que fa sobre la vida i l'obra de l'autor, Sáenz dedica un capítol a descobrir les visites que el novel·lista realitzà a l'Estat espanyol, on freqüentà fonamentalment Mallorca, Madrid i les costes del sud peninsular. De totes aquestes destinacions, l'autor deixa constància que l'Illa era la seva preferida i recull testimonis del mateix Bernhard, que se sentia captivat especialment per Palma, «l'atmosfera de la ciutat, el port i la mar».
En aquesta novel·la, Bernhard fa altres referències que mostren els seus vincles amb Mallorca. Parla de les germanes Canyelles (que ell escriu com Cañellas) i també anomena una excursió amb Mercedes al poble d'Inca. Tanmateix, el fet que l'autor fos expert a mesclar fets reals amb la ficció fa que no es pugui saber amb certesa si van existir les esmentades germanes o si mai es va realitzar aquesta excursió a Inca.
L'autor de la celebrada novel·la El malogrado (1983) va visitar l'Illa en diverses ocasions al costat del seu germà i amb altres companyies. Mallorca va ser també la destinació elegida per l'autor per dur a terme la seva llarga entrevista amb Krista Fleishmann, l'any 1981, en el desaparegut hotel París de Santa Ponça. De les estades de l'autor austríac a l'Illa se sap, i Sáenz se'n fa ressò, que va ocupar distints hotels com l'Almudaina, el Palas Atenea i el Melià, sempre a prop de la ciutat que li agradava recórrer gaudint del sol: «Per novembre, quan la boira ens oprimeix i reprimeix de la forma més cruel, he caminat per Palma en mànigues de camisa i m'he pres diàriament el meu cafè al famós Born...». I és que precisament al passeig de Palma, l'escriptor trobà un refugi ideal en el desaparegut cafè Miami.
Miguel Sáenz explica que quan el cafè canvià d'amo, Bernhard decidí que Palma s'havia acabat per a ell. I és que, com indica l'autor, aquest canvi coincideix amb l'arribada massiva del turisme, fet del qual Bernhard es fa ressò a Hormigón (1982): «L'illa continua essent la més bella d'Europa, ni tan sols els centenars de milions d'alemanys i els igualment horribles i cerca-raons suecs i holandesos han pogut aniquilar-la. Avui és mé bonica que mai».
Tot i que el seu major interès estava a la capital, Bernhard, que parla dels mallorquins com una població afable, també va visitar altres indrets de l'Illa. Parla de la bellesa dels oliverars de l'interior i cita el port de Pollença i Andratx, alguns punts que freqüentà a la costa. L'Illa va servir a l'autor d'Helada (1964) i Trastorno (1967) com a font d'inspiració per al seu Hormigón. Tal com posa en relleu la biografia de Sáenz, el novel·lista identificava la mar amb la possibilitat de respirar i de pensar. Per això no és d'estranyar que la seva ment adaptàs la història que li va explicar a Palma el 1981 una jove viuda alemanya, Gabriele, sobre el suïcidi del seu marit.
Aquesta va ser la relació que va mantenir amb Mallorca l'escriptor, que va reflexionar als seus llibres sobre temes com l'absurd i la vida, sobre els sentiments i les pressions que condueixen l'home a la bogeria. I tot i que va recórrer nombroses ciutats, a causa de la seva fascinació per viatjar, Thomas Bernhard afirmà: «Hi ha tantes ciutats esplèndides al món, paisatges, costes que he vist a la meva vida, però cap no ha estat per mi tan ideal com la ciutat de Palma».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.