Joan Francesc Mira ho té ben clar: «Si no es distingeix el que és fantasia del que és realitat s'està entrant en un joc que és molt perillós». L'escriptor, premi d'honor de les Lletres Catalanes, alertava així contra els enganys que es produeixen moltes de vegades en les anomenades novel·les històriques i va explicar que «s'està promocionant de cada vegada més una estafa pública en virtut de la qual es venen milenars i milenars de llibres, amb una publicitat totalment enganyosa».
L'escriptor valencià va centrar la seva intervenció a parlar de la seva novel·la Borja Papa, publicada el 1996. Per Mira «hi ha tot un procés important que desemboca en el llibre. Un procés que es fonamenta en la recollida de materials i no només sobre els personatges, sinó també sobre l'època i l'entorn on es mouen. A mi els Borja m'interessen sobretot perquè em permeten parlar del sud d'Europa de finals del segle XV i de la Roma i la Itàlia del moment, amb l'eclosió de la nova mentalitat renaixentista».
Mira també va aprofitar l'avinentesa per parlar sobre el tema de la denominació de la llengua. En aquest sentit va mostrar la seva desagradable sorpresa «per la reculada ideològica de la dreta valenciana que semblava més assenyada i que ha tornat als moments més trists de la demagògia en les seves formes, i el que és pitjor, sabent i essent conscients que estan mentint. Semblava que el tema de la llengua ja estava desterrat de la política, però es veu que no és així, que hem tornat vint anys enrere». Per la seva banda, la directora de la Casa Museu Llorenç Villalonga, Caterina Sureda, va explicar a Diari de Balears que ja s'ha començat a treballar en la tercera edició del programa.
Mira va cloure ahir la segona edició del cicle de conferències Transllegir II: novel·la la història que ha organitzat la casa Museu Llorenç Villalonga per segon any. Aquest cicle ha comptat com a ponents amb figures tan destacades com Àlex Broch, Jaume Cabré, Vicent Usó, Vicenç Villatoro, Miquel Mestre i el propi Mira. Aquestes conferències s'han complementat amb visites al Museu de Mallorca, concerts, dos itineraris guiats i dues conferències a càrrec de Mercè Gambús i de Pere Fullana.
En la seva intervenció, Mira va remarcar en tot moment que «la meva no és una novel·la històrica en el sentit estricte del terme. Les novel·les històriques situen personatges en una època concreta i els fan coincidir amb els esdeveniments. La meva és una obra biogràfica, i a partir d'ella es repassa la vida del moment».
L'escriptor no es va estalviar en cap moment les desqualificacions a molts dels que han tractat aquests personatges al llarg del temps. «Molts dels novel·listes i escriptors no en tenen ni idea, no han treballat la bibliografia de l'època i sobre l'època i se limiten a repetir banalitats de la seva llegenda negra o a dir bestieses. Al públic l'estafen perquè no li presenten el seu treball com una creació literària, sinó com a obres basades en fets reals i això són bestieses, perquè quan les llegeixes veus que no en tenen ni idea».
Per això mateix, Mira va incidir en la necessitat de «tenir una cultura general i la documentació adequada. Per fer una novel·la històrica s'ha de saber molt bé com funcionava l'època en tots els seus aspectes, s'ha de tenir seriositat i solvència, i això és el que no tenen ni Puzo quan parla dels Borgia ni aquest estafador del Codi da Vinci».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.