Neix Charles Sherrington (1857)

TW
0

Neix a Londres el neuròleg anglès Charles Scott Sherrington. Aquest gran científic obtingué el seu títol de medicina a la Universitat de Cambridge el 1885. Anà després a Berlín a estudiar amb el professor Virchow. Llavors ho va fer amb Koch, una altra eminència científica del moment. Deu anys després, Sherrington era nomenat professor de fisiologia a la Universitat de Liverpool. Compaginant la seva tasca docent amb la investigació, s'interessà, d'un bon començament, pel sistema nerviós i per això és considerat com un dels pares de la neurofisiologia moderna. El 1894 presentava proves i demostrava, per tant, que els nervis que es dirigeixen als músculs no només tenen la funció de contreure'ls, sinó que d'un terç a una meitat de les fibres nervioses són sensorials i comuniquen, per tant, les seves sensacions al cervell. El nostre cervell, per això, pot distingir els esforços sobre els músculs i les articulacions i per tant té sentit de posició i equilibri. Això explica molts desordres nerviosos assenyalats per la pèrdua de capacitat de coordinar moviments musculars. Vers el 1906 exposà una teoria del comportament reflexe de músculs oposats que explicaria com el cos es comporta amb una certa unitat sota la direcció coordinada del sistema nerviós. Els anys següents estudià l'acte reflex i la coordinació de funcions que aquest desenvolupa. Així, tots nosaltres ens mantenim dins l'equilibri i no ens adonam de l'actuació dels nostres músculs per tal que aquest equilibri sia efectiu. Tots aquests experiments donaren el camí a Sherrington per definir les àrees motores de l'escorça cerebral i féu conèixer quina regió del córtex governa el moviment de cada part del nostre cos. Quan esclatà la Primera Guerra Mundial, Sherrington va tenir un gest que l'honra als ulls de qualsevol home de bona fe.

Ja és sabuda la importància que els gasos com a arma bèl·lica tingueren en aquell conflicte. I també els efectes que tals gasos causaven sobre el sistema nerviós. Sherrington ensumà que les autoritats l'obligarien a tancar-se dins un laboratori per tal d'experimentar amb els resultats mortífers d'aquelles armes verinoses i per això, emparant-se en una falsa identitat, treballà com obrer no qualificat a una fàbrica. És difícil burlar el diable però sembla que ho va aconseguir. Tanmateix, d'altres, en nom de les seves nacions enfrontades, crearen aquelles substàncies assassines...

Acabada la guerra, dos anys després, Sherrington era elegit president de la Royal Society i el 1922 era nomenat cavaller. Al cap de deu anys, per a més i millors reconeixements, compartia el premi Nobel de medicina i fisiologia. Visqué noranta-cinc anys, fins el 4 de març de 1952, quan la mort el va sorprendre a la seva casa d'Eastbourne, Sussex, en la seva Anglaterra natal.