Mallorca no vivia un any gaire bo. Hi havia crisi en la indústria sabatera, la més important de l'illa. Els forners es declaraven en vaga. Els obrers organitzaven mítings i demanaven la jornada de vuit hores. Els ciutadans reclamaven l'esbucament de les muralles que impedien el creixement de la ciutat. A Palma eren embarcades tropes cap a Cuba en guerra... però la desgràcia de les desgràcies fou la del Revellí de Sant Ferrando. Això era un recinte, dins les muralles, amb murs de poca alçada i uns casetons centrals, magatzems de municions.
Un tal senyor Padrón, contractista al servei d'una empresa particular, contractà un estol de treballadors, la majoria dones i criatures, per tal de fer una feina molt perillosa a la qual, en nom de la necessitat i de la fam, es donava ben poca importància en aquest sentit.
Aquella empresa havia adquirit una partida grossa de cartutxos de repussall. Devers uns tres milions de cartutxos vells. Es tractava d'aprofitar-ne la pólvora i així, dins els murs mateixos del revellí, les treballadores, un bon nombre d'al·lots, i alguns homes, la majoria vells, buidaven la pólvora de cada cartutxo i la col·locaven dins unes bosses que portaven cenyides a la cintura. Cadascú cobrava els sous segons la seva quantitat de feina, és a dir, de pólvora. Ningú no pensà que cada una d'aquelles persones era una mena de bomba ambulant capaç de produir una reacció explosiva en cadena. Sembla que no se sap exactament a quina causa es degué el sinistre, si a un fumador o a la percussió violenta d'un fulminant. La versió que va córrer en aquells dies és que «un dels treballadors, en desfer un cartutxo, li va donar un cop excessiu i la pólvora s'inflamà a l'instant, produint un incendi que anà d'explosió en explosió...».
El fet és que hi hagué una gran explosió que es deixà sentir com un terratrèmol per tota la ciutat i que causà la mort de noranta-set persones i un nombre molt considerable de ferits. La catàstrofe commogué tota Mallorca i transcendí a la Península.
Des de llavors, es posaren en pràctica diferents lleis sobre la presència de personal civil dins les fortificacions militars i més concretament a les zones de polvorí. La desgràcia, per altra banda, seria un més dels motius emprats pels ciutadans il·lustres per demanar l'esbucament de les muralles. Se celebraren funerals a totes les esglésies de Palma i passats els mesos, cada any, hi havia misses commemoratives a les parròquies de Sant Jaume i Santa Eulària, tot recordant els difunts, ja que n'hi havia hagut de tots els barris de Palma. Aquestes commemoracions es dugueren a terme fins a la Guerra Civil i en temps de la Segona República fou bastit, a la placeta que hi ha just al davant del palau d'Hisenda, un petit monument amb inscripció sota un escut de l'Espanya republicana, un dels dos (l'altre és el de l'Institut d'Higiene, avui Conselleria de Sanitat) que han sobreviscut a la Dictadura franquista.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.